L’aire dels temps
“Pero que el siglo XX es un despliegue
de maldad insolente, ya no hay quien lo niegue,
vivimos revolcaos en un merengue
y, en el mismo lodo, todos manoseaos.
Hoy resulta que es lo mismo ser derecho que traidor
ignorante, sabio o chorro, pretencioso estafador
todo es igual, nada es mejor,
lo mismo un burro que un gran profesor”
Del tango 'Cambalache' (Enrique Santos Discépolo i Raul Seixas)
Hi ha moltes maneres de decidir el vot però al cap del carrer tots els vots valen igual. Aquest és el fonament de la democràcia. El coneixement detallat de les propostes i la intensitat del convenciment dels que estan polititzats val el mateix que el vot de protesta o decidit a l’atzar en l’últim moment.
Es pot votar amb entusiasme pel candidat o per tradició familiar, estratègicament en contra o per simpatia, per intuïció, per ràbia, per ètica o per estètica, però en qualsevol cas tots els vots valdran el mateix. Com diu el tango, “Lo mismo un burro que un gran profesor ”, i aquí hi ha la grandesa de la democràcia, per a la qual tots els ciutadans tenen el mateix valor.
Les eleccions d’aquest diumenge arriben en temps de canvis i donaran informació interessant sobre com respira la ciutadania. En un clima de creixement econòmic però d’inquietud pels efectes de la inflació, i després d’anys de molta implicació social en la política seguida d’un fort desencant, serà clau veure per on van els aires dels temps. Veure fins a quin punt els ciutadans s’impliquen en el futur.
Si no volem una democràcia dèbil i permeable al populisme, la política catalana necessita recuperar prestigi, talent i respecte. Respecte mutu, també dels ciutadans, a aquells que fan el pas de dedicar-se a la cosa pública en temps de TikTok. Respecte i talent per navegar en el tsunami de la intel·ligència artificial (IA) just quan la manca d’atenció ens desconnecta dels problemes i els debats complexos.
La jornada electoral tindrà algunes claus importants
1. Barcelona és capital no només per la importància de la ciutat, sinó pel paper que juga en els equilibris i les expectatives a nivell català i espanyol. Amb Madrid convertida en el bastió del nacionalisme espanyol, en l’“Espanya dins d’Espanya”, tal com diu la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, Barcelona és l’esperança socialista. La nit de diumenge se sabrà qui ha guanyat les eleccions a la Ciutat Comtal, però no necessàriament qui governarà.
El tots contra Colau pot fer estranys companys de llit, com ja vam aprendre ara fa quatre anys amb el senyor Valls.
2. Lleida i Tarragona, avui en mans d’Esquerra, no tenen un resultat previsible. Si d’entrada a Lleida hi ha un triple empat entre ERC, el PSC i Junts, a Tarragona el consistori se’l disputen el PSC (amb un candidat provinent de Ciutadans) i ERC.
3. Girona és la ciutat més important governada per Junts i la lectura dels resultats tindrà molt pes per al seu futur. Previsiblement, el resultat estarà marcat pels pactes postelectorals, atès que avui hi ha un resultat ajustat a les enquestes entre les dues forces tradicionals de la ciutat (Junts i el PSC) i la confluència de Guanyem, on hi ha la CUP.
4. Badalona i el resultat de Vox, especialment a Barcelona, seran també elements importants de la jornada. Previsiblement, Xavier García Albiol serà el més votat, i caldrà veure com es mouen els seus contrincants, poc proclius al pacte entre ells.
5. Les narratives es construiran més enllà de les grans capitals, comptant regidors, alcaldes, el conjunt del cinturó i de la Catalunya interior. Tots tindran raons per veure-hi una victòria. Un bon resultat de Xavier Trias impulsaria canvis en l’espai exconvergent, que està pendent de reordenació entre el sector borrasista i l’ordre convergent conegut que representen els membres de la llista per Barcelona.
6. Espanya. A Madrid, el PP intentarà que els resultats s’entenguin com una primera volta de les eleccions generals del desembre. València, les Balears i l’Aragó són places que cal seguir amb atenció.
El principi de la democràcia és que tots els éssers humans valen el mateix, ¿però també les seves idees? No, d’idees n’hi ha de bones i de tòxiques. De constructives i de destructores. Avui molts joves votaran per primer cop. Si cal, aneu als col·legis electorals desmenjats i arrossegant els peus, però aneu-hi.
Les democràcies febles són menys resistents als aires dels temps quan van maldades. Més permeables als totalitarismes, menys compassives, més fràgils davant dels que les menyspreen. No menyspreeu el sacrifici de tants.
