BarcelonaKamala Harris és qui de jove havia treballat en un McDonald's, però és Donald Trump, un nen ric antisistema convertit en un magnat capriciós, qui en campanya es fa la foto i es posa l'armilla d'escombriaire. D'aquesta manera, dirigint-se als descontents amb una retòrica de lluita i ressentiment, Trump ha guanyat les eleccions folgadament, en 30 de 50 estats, connectat amb una majoria de nord-americans preocupats bàsicament per dos temes: l'economia i la immigració.
De l'economia preocupa com les grans xifres positives de creixement i atur han conviscut amb un augment de preus que ha complicat el final de mes al supermercat i la hipoteca. Una situació en què els sous de milions de ciutadans no permeten arribar a final de mes. Pel que fa a les fronteres, aquest país construït per immigrants viu amb angoixa el canvi demogràfic llatí i amb por el desbordament de les fronteres d'allà on van fugir ells o els seus avantpassats.
Amb el Somni Americà trencat, Trump ha guanyat també amb un discurs autoritari que connecta amb els desorientats en temps incerts, de replegament interior i pèrdua d'influència en un món en rapidíssima transformació. També l'ha ajudat, amb l'electorat masculí i blanc, un discurs de menyspreu cap a les dones que aspiren a tenir alguna cosa més que una visió mariana de la vida. Aquelles dones que, en paraules de Michelle Obama, tenen "el dret de demanar als homes que ho facin millor" i recordar-los que les seves vides "mereixen més que la seva ràbia i frustració".
La còmoda victòria de Trump, que controlarà el Senat, la majoria del Congrés pràcticament segur i el Tribunal Suprem, augura un canvi d'època, un moment en què cristal·litzaran milions de canvis previs en forma de confrontació cultural. Trump representa uns valors tradicionals que "mantinguin els homes fora dels esports de dones", i una masculinitat testosterònica expressada amb un llenguatge hiperbòlic que l'ha portat a anunciar la deportació de milions d'immigrants i el llançament de míssils sobre els narcotraficants mexicans i a apuntar amb una arma els "llunàtics d'extrema esquerra".
La fortalesa de les institucions dels Estats Units i de la seva societat civil seran, segons els optimistes, els límits a l'acció política del president. Està per veure. De moment, Trump comptarà amb una guàrdia pretoriana de la qual han desaparegut els moderats que van anar abandonant-lo durant la primera presidència, i en la qual brillen Elon Musk i els llibertaris seduïts per la tecnologia transhumanista.
L'èxit econòmic del primer mandat no està clar que es pugui reproduir. La trumpconomics augura un enfrontament amb la Reserva Federal, una desregulació en molts sectors, incloent-hi el de les criptomonedes, i l'anunci de mesures econòmiques proteccionistes, especialment respecte a la Xina i Mèxic. Tant les deportacions massives com els aranzels a les importacions poden significar un xoc en els preus i en el mercat laboral que s'haurà d'avaluar. En el terreny internacional, encara menys multilateralitat. En aquest sentit, Europa haurà de decidir si agonitza o si es transforma. Si reacciona o si continua observant la seva còmoda decadència i permetent l'enverinament lent i segur que suposa l'extrema dreta.
