"L'agenda de treball de Putin no li permetrà participar en la cerimònia de comiat de Gorbatxov el 3 de setembre", diu el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. I queda molt clar que el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, no està gaire trist per aquest fet.
La paraula clau és “agenda”. La fas servir quan vols que es noti que allò que s’ha de fer “toca”, però no et surt del cor o no en tens ganes. “Quadrem agendes”, diu algú que no es mor de ganes de quedar per dinar amb un altre. Si se’n mor de ganes, el que diu és: “Va, va, quan et va bé?” I quan algú vol convidar algú altre a una inauguració, festival, presentació, però ja es veu que l’altre fa el ronso, li diu: “Va, mira’t l’agenda...” El cap de premsa hi està acostumat a aquesta paraula: “No hi serà per problemes d’agenda”, et diu. Si no existeix el cap de premsa, hom de vegades diu: “M’ha sorgit un imprevist”.
Jo, de vegades, si no vull anar a l’enterrament d’en Gorbatxov, dic: “És que vaig de puto cul” o “És que no tinc temps ni de fer pipí”, però he comprovat que el registre informal fa que l’interlocutor insisteixi: “Va, no et queixis, no et queixis tant que si vols pots”. En canvi, si treus l’agenda (l’agenda de treball) i dius “No puc per problemes d’agenda”, tothom t’entén.
Ara que comença el curs escolar, trobo que els nostres alumnes poden fer servir aquesta fórmula quan es descuidin el xandall, els deures o el dossier. “No l’he portat per problemes d’agenda”. Queda molt millor que “És que (la meva mare i jo) ens ho hem deixat al cotxe” o “És que no se m’ha assecat, amb la tempesta”. I no serà erroni, això dels problemes d’agenda. Voldrà dir que en aquella agenda que enceten amb tan bona lletra a principi de curs no s’hi ha apuntat res, excepte el propi aniversari (que, d'altra banda, no caldria apuntar, perquè sí que el recorden).
