L’Aeroport de Barcelona (1931)

De Josep Canudes (Barcelona, 1894 - Friburg, Suïssa, 1975) a L’Opinió(6-VI-1931). Fa 90 anys ja era polèmic l’aeroport de Barcelona. Canudes, periodista esportiu, va obtenir el 1917 el primer títol de pilot a Catalunya. Cap dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat, durant la guerra va ser pilot d’enllaç al front d’Aragó i director de l’Escola d’Aviació Militar.

[...]

Donem ja sentida per tots la necessitat de la creació de l’aeroport. Procedint amb entera lògica i tenint en compte que l’Estat va concedir des del primer moment la facultat de crear-lo a l’Ajuntament de Barcelona, concessió molt posada en raó, creiem que el primer a fer és fixar-ne l’emplaçament, el camp de batalla indiscutible d’abans, d’ara i de sempre. [...] A criteri de tots els pilots civils que fa temps actuem a la nostra ciutat, Barcelona va estenent-se cada dia i ràpidament, especialment pel pla del Llobregat. Avui, Cornellà i Hospitalet formen ja una sola massa amb les barriades extremes de la ciutat. El Port Franc, instal·lant-se en la part nord de la via de ferrocarril que en parteix la plana, significa per a un dia no gens llunyà l’edificació de tota la part nord d’aquells terrenys i preveiem per a l’esdevenidor, un esdevenidor no massa tardà, com pot semblar a molts, que la nostra ciutat arribarà al riu Llobregat. Nosaltres creiem que entre el Port Franc i el creixement normal d’Hospitalet i Barcelona, ofegarien completament l’aeroport de Barcelona, si aquest estigués emplaçat entre el riu i la ciutat. Llavors vindria la necessitat indiscutible, reconeguda per tothom, de fer-ne un de nou en un altre lloc. Aquí els patrocinadors d’aquest emplaçament admeten que d’aquí a uns quants anys s’imposarà el canvi, que l’augment de valor dels terrenys constituirà un magnífic negoci per a l’Ajuntament de Barcelona. Completament fals, l’argument. De primer, aquest possible, més ben dit, segur augment de valor també l’hauran obtingut proporcionalment els altres terrenys on novament s’instal·li l’aeroport i, a més a més, hauran augmentat proporcionalment també preus i cost dels materials de construcció, de mà d’obra i altres coses. O sia, que sempre subsistirà la mateixa proporció. Crec un absurd que l’Ajuntament de Barcelona instal·li un port aeri amb la convicció que al cap de deu o vint anys -quan s’hi hagin enterrat alguns milions de pessetes- haurà de tornar a començar, i instal·lar-lo en un altre lloc. El nostre aeroport ha d’ésser una cosa definitiva d’una vegada, almenys fins que una nova orientació de la ciència aeronàutica, ara una bona mica llunyana, no exigeixi un altra cosa. Per molt futuristes i optimistes que siguem, pensar que la ciutat salti el riu i s’estengui per l’altre costat del Llobregat és pensar ja massa lluny i fora de les nostres previsions i dels càlculs possibles. Això vol dir que nosaltres emplaçarem l’aeroport en el pla del Llobregat, en el seu marge dret i al més prop possible de la ciutat. [...] Amb la Gran Via acabada, cosa ràpida i immediata, i una senzilla via directa d’enllaçament, d’un, dos o tot al més tres quilòmetres de llargada, segons el lloc de l’aeroport, aquest ens quedaria de 10 a 12 quilòmetres del centre de la ciutat, de la plaça de Catalunya, i, per tant, a 19 minuts de distància en automòbil. [...]