L’‘Abc’ per fi aconsegueix trobar els manifestants perduts

BarcelonaIker Jiménez pot descansar. Fa un parell de setmanes, l’Abc va anar a retratar la manifestació de l’Onze de Setembre i, pobres, només van poder trobar una única ànima solitària que, retratada contra l’asfalt, es va convertir en la seva fotografia de portada. Tot i les desenes i desenes de milers de persones que tothom va poder veure, el diari monàrquic desvelava la crua realitat: allò semblava el paisatge postapocalíptic d’Abre los ojos, d’Amenábar, amb un sol individu perdut i el peu de foto: “Un manifestant secessionista espera a la plaça d’Espanya de Barcelona l’inici de la marxa per la Diada”. Per sort, tota aquella gent desapareguda en un vòrtex ja ha emergit. Perquè el diari se’n va anar a Madrid per retratar el prèssing del PP contra la negociació de l’amnistia i allà sí que hi va trobar manifestants a pes. Vaja, o bé és això o bé és que el diari falla en la seva missió bàsica de traslladar al lector el que ha passat i per tal de projectar el seu somni humit de l’independentisme esvaït dedica el seu espai més preuat a la primera pàgina a un bonic poema visual amb exactament zero contingut informatiu. Sí, ves que no sigui això.

Mentrestant, a El País li tremolen les cames i titula “Feijóo reivindica el seu lideratge abans de la investidura fallida”. La investidura serà fallida si, efectivament, s’imposa l’aritmètica d’escons per sobre de la dels xecs. Fins que això no arribi, repetir molt fort en portada “fallida” és també l’expressió d’un desig i la voluntat de subratllar (encara que sigui encertadament) com seria de pervers que apareguessin de cop uns trànsfugues, o algú que casualment no vota en la direcció que se suposava, o que li agafa un atac de cistitis en el moment precís. L’esquerra espanyola es troba davant d’un susto o muerte de manual i El País ho repercuteix.