¿El Kremlin pot influir en les eleccions franceses?

Es diu que les eleccions presidencials de França no havien semblat mai tan incertes. I no hi ha hagut mai tanta inquietud pels possibles intents dels dirigents russos de determinar-ne el resultat. El mes passat François Hollande va denunciar els esforços del Kremlin per “influir en l’opinió pública” per mitjà d’“operacions ideològiques” i la seva “estratègia d’influència, de canals d’informació” a França. El seus comentaris van anar precedits d’una acusació de Richard Ferrand, secretari nacional del moviment En Marxa, que va afirmar que el Kremlin era responsable de ciberatacs contra la web del partit per debilitar Emmanuel Macron, el seu candidat presidencial, pequè era, entre altres coses, massa partidari de la UE. El Kremlin ho ha negat.

Violacions informàtiques, propaganda, desinformació, fins i tot finançament de la campanya: hi ha molts motius de preocupació. I encara més si tenim en compte que l’ofensiva de desgast del Kremlin a França és un projecte ampli i sostingut. Les autoritats russes hi han creat almenys tres organitzacions influents. El Diàleg Franco-rus és una associació fundada el 2004 sota els auspicis de Jacques Chirac, aleshores president de França, i Putin. Engloba empreses implicades en el comerç entre els dos països i afirma que el seu propòsit és desenvolupar la “cooperació econòmica i les relacions comercials”. Més que altra cosa, però, sembla que es dedica a presentar arguments per aixecar les sancions contra Rússia i promoure la visió geopolítica del Kremlin. Segons els serveis secrets francesos, l’organització està “contaminada” del servei rus d’intel·ligència exterior.

L’Institut de la Democràcia i de la Cooperació es va fundar a París el 2008. El seu objectiu declarat és crear “un pont d’amistat sòlida entre França i Rússia, dos grans països europeus”. Però en nombroses entrevistes la directora, Natalia Narotxnitskaia, ha plantejat visions hostils. Occident vol dominar Rússia, imposar-li les seves regles, fins i tot “desmembrar-la”, i amb aquests objectius fa un ús oportunista de certes qüestions dels drets humans. Segons ella, Rússia ofereix una alternativa a Occident.

La tercera organització és el Fòrum dels Compatriotes, molt menys formal. Es va reunir per primer cop el 2011 i aplega emigrants de parla russa i descendents d’emigrants en trobades celebrades a l’ambaixada russa a París. Aquests fòrums són el nucli del moviment Món Rus de Putin: un intent de mobilitzar la diàspora russa a favor de diversos projectes lingüístics, culturals o econòmics, però també de donar suport al Kremlin en qüestions geopolítiques.

Els líders d’aquestes organitzacions apareixen regularment en diversos mitjans de comunicació francesos que el Kremlin ha fundat i que finança íntegrament. Els dos més importants són Sputnik i RT (Russia Today), que ha de començar a emetre a França aquest any. Sputnik i RT han publicat nombrosos articles sobre els problemes presumiblement causats pels immigrants, cosa que reforça la por i les reaccions violentes pels últims atacs terroristes. No dubten a distorsionar els fets i fins i tot inventar-se’n alguns. Amb aquesta tècnica, que s’ensenyava en escoles de periodisme de la Unió Soviètica, es pretén crear un impacte emocional i anul·lar tota capacitat d’anàlisi. Alimenten teories de la conspiració.

Davant de les eleccions presidencials, Sputnik i RT ataquen Macron i donen suport a Le Pen, de l’extrema dreta, i Fillon, d’una dreta convencional cada cop més endurida. A Sputnik News Nicolas Dhuicq -membre de la direcció del Diàlog Franco-rus i representant del partit de Fillon a l’Assemblea Nacional francesa- va acusar Macron de ser “un agent del sistema bancari americà” i de rebre el suport d’“un lobi gai molt ric”.

El suport de Rússia també pot ser més concret, sobretot financer. De moment només se’n coneix un cas a França, però pot no ser l’únic. El 2014 Marine Le Pen va obtenir un préstec de 9 milions d’euros del First Czech Russian Bank. (Un dels directius del banc, ara en fallida, era Viaxeslav Babuixenko, un ex alt funcionari del KGB.) Una empresa xipriota va donar dos milions d’euros a Cotelc, el micropartit de Jean-Marie Le Pen, pare de Marine Le Pen i antic líder del Front Nacional. Sembla que l’empresa pertany a un ciutadà rus que deu la seva carrera a les connexions amb el servei secret, segons l’edició russa de la revista Forbes.

¿Van ser préstecs, aquestes transaccions, o compensacions? Últimament el Front Nacional ha donat suport al Kremlin i ha afirmat que és “contrari a les sancions contra Rússia”. Fa poc Putin va rebre Le Pen a Moscou dient que estava “molt content” de veure-la. Ella ha dit d’ell que és un “home compromès amb els valors”, en concret “l’herència cristiana de la civilització europea”.

Tal com va demostrar un article del diari Die Zeit en el cas d’Alemanya, l’objectiu principal de les plataformes i els canals d’informació del Kremlin és fomentar la por i la desconfiança fora de Rússia i soscavar la fe dels occidentals en la seguretat dels seus països, la integritat de les seves institucions i l’estabilitat de la seva vida quotidiana.

Al novembre el Parlament Europeu va alertar de “la desinformació i la guerra propagandística russes”, i va afirmar que era una “part integral de la guerra híbrida moderna”, “una combinació de mesures militars i no militars de caràcter encobert i públic”. Aquesta guerra, efectivament, ja està en marxa. Té com a meta construir l’“ordre europeu postoccidental” que Serguei Lavrov, ministre d’Exteriors rus, va reclamar al febrer. I qualsevol que estigui al corrent de la situació a l’interior de Rússia -corrupció generalitzada, una economia debilitada, pobresa àmpliament estesa, deteriorament obvi de les llibertats polítiques i civils- no pot fer altra cosa que tremolar davant la perspectiva que Putin pugui tenir cap mena d’influència en les eleccions presidencials de França.