Les eleccions de Catalunya vistes des del Japó

Catedràtic d'Estudis Interculturals, U. de Hosei, TòquioEl 23 de desembre es va emetre un reportatge d’uns 20 minuts sobre les eleccions del Parlament de Catalunya al canal japonès TBS, que és un dels canals amb més audiència. El programa sol tenir una audiència d’un 12%, que equival a uns deu milions de teleespectadors. Vaig participar en la gravació realitzada a Catalunya durant deu dies com a coordinador, intèrpret i comentarista.

La primera escena era el míting final de Ciutadans. A la Fira de Barcelona molts seguidors surten dels autocars vinguts de tot Catalunya. El míting era com un xou: música rock, actuació d’una banda flamenca còmica d’Andalusia... Una parella jove que vam entrevistar van dir que Ciutadans és el partit de centre que li falta a Espanya i que assegura un bon futur per als joves. Un altre senyor va afirmar que era indignant no poder educar els seus fills en la seva pròpia llengua, el castellà. Després vam gravar el míting d’ERC al Teatre Principal de Sabadell. L’ambient era molt diferent del míting anterior. La gent feia cua amb total serenitat, una serenitat que va impressionar molt el presentador del programa, que va dir que era una prova que el Procés era un moviment de la gent normal. Un senyor entrevistat va respondre: “Aquestes eleccions són una batalla contra l’establishment (Ciutadans i el PP)”. Finalment vam anar a un dels megamítings de Junts per Catalunya a Barcelona. Després del videomissatge del senyor Puigdemont, un participant va dir que era molt anormal que s’hagués de fer un míting d’aquella manera i que la democràcia estava en crisi a Espanya. I una altra noia va afirmar que havia estat en contra de la independència però que va canviar d’opinió després de veure el que havia passat l’1 d’octubre.

També vam gravar en una escola de Barcelona. En una classe de nens de cinc anys, el presentador es va impressionar molt en veure com distingien el català i el castellà nens tan petits. La responsable de l’escola li explicava la importància de la immersió lingüística en una societat on el castellà és la llengua predominant perquè els nens siguin capaços d’utilitzar les dues llengües de la mateixa manera. També va subratllar que no podien fer marxa enrere ara que han aconseguit recuperar el català, que havia estat arraconat durant molts anys. No es va oblidar d’afirmar que els alumnes aconsegueixen uns resultats superiors a la mitjana estatal a les proves finals en totes les assignatures, incloent-hi el castellà.

Una de les entrevistes més impressionants era a un senyor que havia estat empresonat i torturat per la policia franquista. Després de descriure la tortura que va patir, va dir que odiava el feixisme però que no estava a favor de la independència perquè pensa que el Procés ha dividit la societat. La veu inviable sota la Constitució actual. Va afegir que el Procés havia despertat el dimoni.

Vam anar a Ripoll per conèixer la realitat de ciutats locals. Vam trobar-hi llaços grocs per tot arreu. Vam entrevistar l’alcalde. Va mostrar-nos l’urna del referèndum i va explicar-nos per què volien la independència. Va informar-nos també de l’estat d’ànim del senyor Puigdemont a Brussel·les, a qui ja havia visitat tres vegades.

Vam seguir el recompte de vots a TV3. La gent de TV3 va ser molt amable. Va deixar-nos gravar al plató en una jornada tan complicada i fins i tot vam poder entrevistar el director general. El director va subratllar la importància que hi hagi uns mitjans de comunicació en català de qualitat que atreguin la gent espontàniament. Al mateix temps, va afirmar que hi havia tota mena de pressions del govern de Madrid.

Les eleccions van despertar un interès insòlit al Japó. Però els mitjans de comunicació japonesos es basen, principalment, en les informacions facilitades pels mitjans de comunicació espanyols. Els teleespectadors japonesos tendeixen a creure que el Procés és d’una minoria fanàtica. Quan em van oferir aquesta feina, vaig pensar que seria una oportunitat única per corregir aquesta tendència.

Vam triar el bar de la penya barcelonista Noni del barri del Carmel de Barcelona com a escena final del programa perquè el dia d’emissió en directe va coincidir amb el dia del clàssic. Vaig fer-hi uns comentaris finals: “Fa més de 30 anys que mantinc relació amb Catalunya i hi tinc molts amics. Per això, quan parlo de les eleccions, no puc fer-ho en termes generals, sinó sempre recordant-me de les seves cares. Quan estan tristos, jo també ho estic, i quan estan contents, jo també ho estic”. Van ser deu dies molt intensos i durs, però crec que va valer la pena.