Dietari d’un japonès en temps de coronavirus

13 de març

El president Torra demana el confinament de Catalunya.

Un dilema. Sé que és molt necessari per a Catalunya. D'altra banda, si no podem tornar al Japó abans de l’abril, molt malament. Tinc una cita amb el metge a començaments d’abril i presentar-m’hi o no és per a mi una qüestió vital... La nostra tornada estava prevista per a l’1 d’abril, però l'hem avançat al 19 de març. Tanmateix, tot sembla indicar que no és prou aviat. Un amic nostre ens ha ajudat a canviar la data i finalment podrem marxar el 15, diumenge.

14 de març

Una trucada del nostre fill petit, en Kei. Que ha arribat finalment a casa seva, a Tòquio. Va sortir ahir de Milà, on treballa. Va tornar al Japó via París. El viatge no li va representar cap problema. Però, a l’aeroport de Tòquio, un inspector de sanitat li va demanar d’on havia vingut. En Kei li va respondre: de Milà. Aleshores, l’altre estava a punt de deixar-lo passar. En Kei, estranyat, va repetir que venia de Milà i va afegir, potser massa honestament, que Milà és a la Llombardia... Sí, tal com s’havia imaginat en Kei, l’inspector no tenia Milà a la seva llista dels epicentres! El van portar a una sala d’espera petita, on hi havia ja una vintena de persones. Van haver d’esperar durant unes 12 hores abans d’assegurar-los a tots que eren negatius de coronavirus. Mentrestant, podien anar lliurement al servei que compartien amb les persones de fora! Quina mena d'"aïllament" era això?, es demanaven amb raó. I, finalment, quan els van alliberar, els van demanar que no utilitzessin el transport públic, el taxi inclòs. Com podien tornar a casa? A peu? El nostre fill havia d’agafar un cotxe de lloguer.

A la paret de l’ascensor de l’edifici del nostre pis de Barcelona hi hem trobat una nota escrita amb llapis que deia si fa no fa: "Als veïns que tenen problemes de salut o als veïns grans que tenen necessitat d’anar a comprar menjar o d’anar a la farmàcia, estem disposats a ajudar-vos. No ho dubteu. Núria i Joan (noms ficticis), 5è-1a". Aquest tipus d’altruisme i solidaritat, en la mateixa circumstància, no podríem trobar-lo al Japó. Molts amics catalans que han estat de viatge al Japó diuen que els japonesos són molt amables. Però també és veritat que no pocs dels que viuen al Japó no estan segurs si podrien viure-hi per sempre. La raó és precisament la falta d’aquest esperit.

15 de març

Hem sortit de casa amb molta més antelació que habitualment. En realitat, però, hi havia poca gent a l’aeroport. Les coses han anat molt bé. Primera prova superada. La següent és a l’aeroport de París. Tampoc no hi hem tingut problemes. Una hostessa japonesa ens ha dit que el vol París-Osaka que hem agafat es cancel·larà demà. O sigui hem fet molt bé de sortir avui. Quan el nostre avió s’ha enlairat, la meva dona i jo hem xocat les mans.

La prova més important ens espera a l’aeroport d’Osaka. Amb l’experiència d’en Ke, estem preparats per patir-hi dificultats. Portem fruits secs per si no hi ha menjar durant l’espera. Com hem de respondre si ens demanen on hem estat? Hauríem de dir a Barcelona...? O potser seria millor dir en un poble pirinenc fent recerca sociocultural...? Una resposta no totalment falsa, tampoc...

Tot ha resultat una angúnia innecessària. A l’aeroport d’Osaka no hi ha hagut cap control sanitari excepcional. Ens han pres la temperatura per una càmera com sempre, res més. Ni tan sols ens han demanat d’on veníem... Hem entrat al Japó sense cap problema. N'estem contents, però, d’altra banda, ens demanem a nosaltres mateixos què passa al Japó.

Quan encara el Japó era una de les potències econòmiques del món, es consideraven les virtuts principals del poble japonès l’eficàcia, la disciplina i la seriositat. No és que enyori aquella època en què els japonesos vam sacrificar moltes coses per enriquir el país, però el que hem experimentat a Osaka no hauria passat mai.

Revisions mèdiques PCR del coronavirus realitzades fins al 13 al Japó: unes 13.000. A la Corea del Sud: més de 200.000. El 17 de març hi ha 859 infectats i 29 morts al Japó...

16 de març

He aconseguit canviar la data de la cita amb el metge i hi aniré demà mateix. La clínica està situada a Kagoshima, uns 850 km al sud de Kobe, on visc. El nostre fill gran, en Yu, ens ha recomanat enèrgicament que ho fem mentre la mobilitat estigui assegurada al Japó. Li hem donat la raó. Una antiga dita japonesa diu: "Quan siguis gran, respecta el consell dels fills".