Madrid ja té presidenta, i ha arrasat a les urnes. La versió castissa del nacionalisme espanyol i del neoliberalisme madrileny, que desafia pandèmies i menysté la cohesió social, s'ha imposat a les urnes amb claredat. Isabel Díaz Ayuso tindrà majoria absoluta amb la ultradreta sense ni tan sols plantejar-se l'ortodòxia democràtica dels socis. El Madrid DF, el forat negre que absorbeix recursos de l'estat en detriment del que algun dia podia haver sigut un estat federalitzant, avui s'ha convertit en el bastió de la reconquesta de l'Espanya una, homogènia i de dretes. El PP i Vox han fagocitat Ciutadans, després que Rivera el deixés moribund i els electors madrilenys entenguessin que mai no ha sigut un partit de centre. La victòria d'Ayuso impulsa Pablo Casado i el consolida a la dreta de l'espectre polític, com ha deixat clar al balcó de la seu de Génova, avui en venda. El Madrid d'Ayuso és Espanya dins d'Espanya, i Casado ja ha deixat clar que interpreta els resultats de la Comunitat com "una moció de censura al sanchisme", i el govern madrileny com el km 0 de la lluita contra el govern del PSOE i UP i, per extensió, contra els seus socis d'investidura sobiranistes catalans i bascos. Ayuso ha donat oxigen a Casado i deixa el PSOE grogui contra les cordes. Sánchez es queda sense més socis que aquells que tanta por li fan perquè li demanen reformes, mentre la dreta es fa forta en la seva pitjor versió.
