Kissinger i Culla han estat dos grans historiadors que han mort amb un dia de diferència.
Culla representa una de les visions més acurades de la Catalunya i l’Espanya modernes, una visió independent neutra i aguda. Ser capaç de sintetitzar el que és important, de trobar les raons dels fets i no limitar-se a descriure’ls, era el que feia Culla de manera excel·lent. Per a això cal abastar molt coneixement.
La labor de documentació de Culla era minuciosa i extensa: el seu arxiu personal ha de ser preservat. No hem de perdre la nostra pròpia història.
La seva independència i neutralitat es devia a la seva austeritat. Vivia amb pocs diners: ni la universitat ni la publicació de llibres produeixen grans ingressos i ell no formava part d’empreses, institucions o lobis, que poden remunerar generosament els seus òrgans de govern o els seus assessors. No devia res a ningú. Em va explicar que li havien demanat escriure una biografia d’una persona il·lustre recentment traspassada: “Mai m’han pagat tan bé per una feina concreta”. Malgrat l’encàrrec, la biografia no era encomiàstica, sinó neutra, i en part crítica.
El principi liberal de defensa de la propietat privada està basat en el fet de permetre al ciutadà defensar-se de l’estat i mantenir la seva llibertat. Joan B. Culla mantenia aquesta llibertat malgrat no tenir patrimoni.
És un fet admirable i absolutament singular que reforça la seva independència de criteri. Ser com va ser Culla, i fer el que va fer, és heroic (la paraula no és excessiva, és pertinent).
No massa gent coneix el vessant d’historiador de Kissinger. La seva imatge com a polític ha tapat la seva labor acadèmica i intel·lectual. El seu llibre Diplomacy és una de les més grans històries del segle XX des de la ideologia conservadora, i On China una de les anàlisis més acurades dels perquès de la Xina actual, escrit per qui va aconseguir iniciar les relacions entre la Xina i els EUA que han configurat la política del segle XX.
La diferència entre Culla i Kissinger com a historiadors és la focalització de Culla en un entorn i temps concret i la globalització i generalització de Kissinger en l’anàlisi del món. Però en el rigor, la intel·ligència de l’anàlisi i la qualitat del pensament són similars.
Com a persones, hi ha una diferència sideral entre un i l’altre: la passió pel poder i els diners de Kissinger i l’austeritat extrema de Culla.
Culla era el meu amic. L’estimava i l’estimaré sempre més enllà de l’admiració per la seva intel·ligència i independència de criteri.
Kissinger és per a mi un estrany que admiro i admiraré sempre per certs encerts de la seva acció política i per la intel·ligència de la seva visió de la història.
