Cinc prediccions tecnològiques per a la nova dècada

La confusió impera al voltant de les moltes invencions tecnològiques que ens han caigut a sobre en els últims 10 anys. Pocs poden endevinar quina serà la propera gran innovació perquè la indústria ha sigut neutra durant massa temps. Mentrestant, les ofertes públiques de venda el 2019 no han sigut gaire estel·lars (vegeu el que va succeir amb Uber), la mala economia ha estat desemmascarada (tenim el cas de WeWork) i la confiança en la tecnologia s'ha vist afectada (el cas de Facebook), mentre les grans tecnològiques es tornaven encara més grans (Facebook també és un exemple d'això).

Però no ens desanimem, perquè el que ens espera en els pròxims anys potser és molt millor del que esperàvem, especialment ara que les nostres desmesurades expectatives sobre la tecnologia s'han equilibrat i les tendències al fanatisme respecte a les companyies tecnològiques s'han frenat.

Encara no hem neutralitzat del tot les repercussions negatives de la tecnologia en l'última dècada: calen regulacions, gran part de la tecnologia encara és addictiva i l'odi digital continua viralitzant-se abans que la veritat prevalgui, però hi ha algunes idees positives que crec que seran més efectives en els pròxims anys.

És fàcil parlar del que ha sortit malament –se'n pot parlar llargament–, però crec que, amb l'arribada del 2020, és més útil parlar de cinc prediccions per a aquesta dècada que comença que espero que ens permetin conviure de manera menys conflictiva amb una tecnologia que estimem i odiem a parts iguals.

Més inversions en tecnologia que abordin el canvi climàtic. Amb tot el respecte per Greta Thunberg i pels esforços dels joves de tot el món que ens han cridat l'atenció sobre el canvi climàtic, hem de ser conscients que els governs potser no es posaran mai d'acord per abordar degudament la nostra tendència al suïcidi mediambiental. És per això que és molt important que la tecnologia comenci a centrar-se en crear productes que ens ajudin a revertir la crisi climàtica. La inversió en tecnologies ecològiques continua sent tossudament baixa en comparació amb altres sectors tecnològics. Bill Gates i Elon Musk han invertit més en aquest àmbit, però segueixen sent els únics grans noms que ho fan. I hi ha moltes àrees per explorar. Entre d'altres, l'emmagatzematge de bateries, els productes renovables, el programari i una intel·ligència artificial que ens ajudi a entendre les dades climàtiques, l'ecosistema alimentari i fins i tot la manera com construïm els edificis. El més important és trobar una manera de mantenir el carboni a terra, un repte que pot proporcionar als emprenedors una oportunitat d'or.

Automatització. S'ha parlat molt sobre el potencial que té la tecnologia, incloent-hi la possibilitat que una combinació nefasta d'automatització, robòtica i intel·ligència artificial elimini molts llocs de treball. És cert que la tecnologia potser substituirà alguns perfils laborals, sobretot els mecànics i també molts que avui es paguen molt bé en àmbits com la medicina o el dret. Però això també ens donarà l'oportunitat de tornar a idear com imaginem l'ocupació laboral i l'educació. Les ments més intel·ligents de la tecnologia haurien d'estar pensant en com reformular i recalibrar l'espai laboral i l'estructura dels negocis. I en comptes d'acceptar com una fatalitat els salaris baixos i les males condicions laborals i resignar-se a suportar les pressions de la globalització, les companyies tecnològiques haurien d'invertir esforços en esbrinar com es pot desplegar el talent de manera creativa i humana a tot el món. Haurien de demostrar que estan interessades en revertir les conseqüències negatives de les seves invencions.

Hi ha negoci en la despolarització? Soc conscient que les forces del cinisme, la manipulació i l'odi sempre formaran part de l'avenç digital, però estic convençuda que es poden generar diners apel·lant a les nostres preocupacions sobre com s'ha donat forma a les nostres vides tecnològiques. Hi ha maneres de fomentar la interacció digital que no tenen per què incitar la fúria. La raó per la qual gran part de les xarxes socials resulten tan tòxiques és que s'han construït per ser espais veloços, virals i destinats a cridar l'atenció en comptes de basar-se en el context i la precisió. Encara que sembla impossible imaginar un nou tipus de xarxa social sota l'ombra de Facebook, TikTok –malgrat que sigui controvertida pel fet de ser una companyia xinesa– ha tingut un èxit aclaparador (el primer gran èxit social des que va arribar Snapchat el 2011), i hi ha espai per a més. Hi ha oportunitats per crear noves formes de comunicació entre usuaris, que són avantatjoses perquè fan complir de manera estricta estàndards de comportament i eliminen l'anonimat. Sobretot, si tenen plans de negoci basats en la publicitat i que no treuen profit de les nostres dades personals.

¿La diversitat pot seguir obrint-se camí? Una de les grans decepcions de l'última dècada ha estat la contínua falta d'equilibri racial, de gènere i d'edat en els equips de lideratge i, cosa més important, en la participació de la majoria de les empreses tecnològiques. Tots els informes que han realitzat les companyies sobre aquesta falta d'equilibri –l'enhorabona perquè finalment s'han adonat del que era obvi per a tothom– també mostren que no s'estan movent en una direcció més inclusiva. Podem debatre tant com vulguem sobre com es descobreix i es desenvolupa el talent, però la conclusió és que una força de treball més diversa origina productes més innovadors. Per això, la visibilitat recent de diverses firmes de capital de risc dirigides per dones –moltes de les quals han estat finançades per inversors com Melinda Gates– és un senyal encoratjador. La formació del capital és on tot comença, i eliminar la bretxa de límit –les taules de capitalització que estan esbiaixades a favor d'un tipus d'inversionista– ens permet arribar al moll de l'os del problema.

Desenganxar-nos del mòbil. Hi ha moltes queixes i molts laments sobre l'addicció a les pantalles, sobre com els pares comparteixen a les xarxes la vida dels seus fills i sobre el munt d'efectes negatius que comporten tots els dispositius de què hem arribat a dependre. (Jo també soc culpable.) Aquests aparells es van dissenyar per enganxar els usuaris i provocar-los una addicció no gaire diferent de la que provoquen el sucre, els cigarrets, les apostes o els opiacis. El reconegut expert en tecnologia Tristan Harris anomena aquesta dependència "degradació humana", i té raó. En aquest sentit, hi ha una oportunitat de futur per impulsar l'ètica en el disseny dels dispositius, un moviment que crec que es tornarà popular a mesura que anem avaluant el que la nostra immersió en el món digital ha fet a la nostra humanitat. Encara que en general els dispositius tecnològics han sigut útils per a la majoria de la gent, hi ha una veritable oportunitat de negoci en fer que funcionin de manera més eficient i sense ser addictius. Tant si avancem cap a una tecnologia més intuïtiva que ens envolti com si s'incorpora al nostre cos (sí, això també està arribant), la meva predicció és que això de portar un dispositiu a la mà i anar-lo consultant serà cosa del passat de cara al 2030. A més, tal com ja passa amb la xarxa elèctrica de la qual depenem diàriament, la major part de la tecnologia es tornarà invisible.

Serà així, ho anuncio ara: la tecnologia del futur serà més amigable.