Kamala Harris pot vèncer Donald Trump

La història té els ulls posats en nosaltres. La decisió del president Biden de posar fi a la seva campanya ha sigut l’acte de patriotisme més pur que he vist en la meva vida. També hauria de ser una crida a l’acció perquè la resta de nosaltres continuem la seva lluita a favor de l’essència del nostre país. Les pròximes quinze setmanes no seran comparables a res del que aquest país ha viscut políticament, però no ho dubteu: aquesta és una carrera que els demòcrates poden guanyar i han de guanyar.

Biden ha fet una cosa difícil i insòlita. Ser president era el somni que havia tingut tota la vida. I quan finalment ho ha sigut, ha exercit el càrrec excepcionalment bé. Per renunciar a això, per acceptar que enllestir la feina significava passar el relleu, calia una autèntica clarividència moral. El país era més important. Jo, que he compartit aquest somni i he hagut d’acceptar que se m’escapava, sé que no ha sigut fàcil. Però era el que s’havia de fer.

Les eleccions tenen a veure amb el futur. És per això que estic engrescada amb la vicepresidenta Kamala Harris. Ella representa un nou començament per a la política nord-americana. Pot oferir una visió esperançadora i unificadora. Té talent, té experiència i està preparada per ser presidenta. I sé que pot derrotar Donald Trump.

Ara hi ha una opció encara més clara i marcada en aquestes eleccions. D’una banda, hi ha un convicte que només es preocupa per ell mateix i que intenta fer retrocedir els nostres drets i el nostre país. De l’altra, hi ha una exfiscal experta i vicepresidenta competent que encarna la nostra fe que els millors dies dels Estats Units encara han d’arribar. Són els vells ressentiments versus les noves solucions.

La trajectòria i el caràcter de Harris es veuran distorsionats i menyspreats per una allau de desinformació i el tipus de prejudicis repugnants que ja hem sentit en boca dels portaveus del MAGA. Ella i la campanya hauran d’obrir-se camí entre el soroll, i tots nosaltres, com a votants, hem de ser reflexius davant del que llegim, creiem i compartim.

Sé molt bé fins a quin punt és dur per a una candidata forta lluitar contra el sexisme i la doble vara de mesurar de la política nord-americana. M’han dit bruixa, mala bèstia i coses molt pitjors. Fins i tot m’han cremat simbòlicament. Com a candidata, a vegades em vaig abstenir de parlar de fer història. No estava segura que els votants estiguessin preparats per a això. I no em vaig presentar per trencar una barrera; em vaig presentar perquè creia que era la persona més qualificada per exercir el càrrec. Tot i que encara em fa mal no haver pogut trencar el sostre de vidre més alt i dur, estic orgullosa que les meves dues campanyes presidencials hagin fet que sembli normal tenir una dona al capdavant de la llista electoral.

Harris s’enfrontarà a reptes addicionals únics com a primera dona negra i sud-asiàtica que es troba al capdavant d’un dels grans partits. Això és així, però no hem de tenir por. És una trampa creure que el progrés és impossible. Al capdavall, el 2016 vaig guanyar el vot popular del país per gairebé tres milions, i no fa gaire que els nord-americans van elegir el nostre primer president negre de manera aclaparadora. Com vam veure a les eleccions de mig mandat del 2022, les prohibicions de l’avortament i els atacs a la democràcia estan esperonant les dones votants com no havia passat mai. Amb Harris al capdavant, aquest moviment es pot convertir en una onada imparable.

Hi ha poc temps per organitzar la campanya a favor seu, però recentment el Partit Laborista de la Gran Bretanya i una àmplia coalició d’esquerres francesa han aconseguit grans victòries amb encara menys temps. Harris haurà d’arribar als votants que s’han mostrat escèptics amb els demòcrates i mobilitzar els votants joves indecisos. Però pot presentar un historial sòlid i uns plans ambiciosos per reduir encara més les despeses de les famílies, promulgar unes lleis raonables per al control de les armes i restaurar i protegir els nostres drets i llibertats.

Té grans coses a explicar sobre els èxits d’aquesta administració. Biden i Harris han liderat la recuperació dels Estats Units després que Trump gestionés desastrosament la pandèmia i deixés la nostra economia en caiguda lliure. Sota el seu lideratge, els Estats Units han creat més de 15 milions de llocs de treball i l’atur s’ha acostat al mínim dels últims 50 anys. Quan la inflació va augmentar a tot el món, molts economistes van dir que l’única manera de controlar-la seria una dolorosa recessió amb importants pèrdues de llocs de treball. Però Biden i Harris han mantingut l’ocupació dels nord-americans mentre que la inflació ha tornat als nivells normals i els ingressos reals dels treballadors han augmentat. Quan molts creien que la possibilitat d’una aliança entre els dos grans partits havia mort, Biden i Harris van reunir republicans i demòcrates per aprovar una legislació important sobre infraestructures i energia neta, microxips i seguretat nacional. Des del preu dels medicaments fins al deute dels estudiants, han donat resultats que han fet que el nostre país sigui més fort i la vida de la gent millor.

Harris està crònicament infravalorada, com tantes dones en política, però està ben preparada per a aquest moment. Com a fiscal general de Califòrnia, va plantar cara a narcotraficants, responsables de contaminació i usurers. Com a senadora dels Estats Units, va qüestionar amb rigor els esmunyedissos funcionaris i candidats de l’administració de Trump, i presenciar-ho va ser estimulant. Com a vicepresidenta, Harris s’ha assegut amb el president a la situation room i ha ajudat a prendre les decisions més difícils que pot haver de prendre un líder. I quan el Tribunal Suprem extremista va revocar la sentència Roe versus Wade sobre l’avortament, es va convertir en la defensora més apassionada i eficaç de l’administració per restaurar els drets reproductius de les dones.

Em deleixo per escoltar el seu convincent al·legat contra Trump, que va fracassar com a president la primera vegada i es presenta amb un programa perillós. Un segon mandat de Trump seria molt pitjor que el primer. Els plans de Trump són més extrems, és més voluble i els murs de contenció que limitaven alguns dels seus pitjors instints han desaparegut.

Harris pot explicar al poble nord-americà que la inflació tornaria a augmentar sota el mandat de Trump, gràcies a les seves propostes d’aranzels generals, les retallades d’impostos per als rics i les deportacions massives. Les polítiques descrites pels aliats de Trump al Projecte 2025, des de restringir encara més els drets a l’avortament fins al desmantellament del departament d’Educació, són una recepta per a una Amèrica més feble, més pobra i més dividida.

L’experiència judicial de la vicepresidenta li dona credibilitat per refutar les mentides de Trump sobre la delinqüència i la immigració. Els fets li donen suport: després d’haver augmentat sota el mandat de Trump, l’índex d’assassinats està caient en picat amb l’administració Biden-Harris. Els passos fronterers il·legals també estan disminuint ràpidament i han arribat al punt més baix des del 2020, gràcies en part a la recent ordre executiva de Biden. Faríem encara més progressos si Trump no hagués liquidat un acord d’immigració entre els dos partits al Congrés aquest any per prioritzar els seus egoistes objectius polítics.

Com a amiga i partidària de Biden, em sembla un moment agredolç. És un home assenyat i decent que ha servit bé el nostre país. Hem perdut el nostre abanderat i trobarem a faltar el seu lideratge perseverant, la seva profunda empatia i el seu esperit de lluita. No obstant això, també hem guanyat molt: una nova figura guanyadora, una campanya envigorida i una determinació renovada.

S’han acabat les demostracions d’inquietud. Ara toca organitzar-se, mobilitzar-se i guanyar.

Copyright The New York Times