'Kadaververwertungsanstalt'
L'abril de 1917, en plena I Guerra Mundial, el New York Times publicava la notícia més esgarrifosa de tot el conflicte: el govern del Kàiser feia servir els cadàvers dels seus propis soldats com a matèria primera.
El bloqueig marítim dels aliats estava afectant l'economia del Reich, així que el govern alemany va idear un pla extrem: l'últim servei a la pàtria dels soldats consistiria en el reciclatge dels seus cossos. La Kadaververwertungsanstalt era això, un sistema de processament per obtenir el greix dels cadàvers, amb el qual la indústria bèl·lica fabricava explosius.
Permetin-me que aparqui un moment la Kadaververwertungsanstalt per canviar radicalment de tema: José María Aznar. L'anàlisi política mai no m'ha interessat gaire, però trobo que les seves declaracions sobre el procés sobiranista encara han estat poc comentades: "Espanya només podria trencar-se si Catalunya patís abans la seva pròpia ruptura com a societat, cultura i tradició. Catalunya no podrà continuar unida si no continua sent espanyola". ¿Vostès han llegit bé les frases anteriors? ¿D'aquestes sentències es pot desprendre alguna cosa que no sigui una maledicció i/o una amenaça que anticipa catàstrofes socials i humanes? ¿Aquest ha de ser el paper d'un estadista? Montaigne deia que la política només té una finalitat: evitar la guerra. N'hi ha que sembla que la busquin.
Admeto que mai no podré ser just amb José María Aznar. No està tan lluny la seva segona legislatura, un dels períodes més tristos, i asfixiants, de la democràcia. Tota l'obra de govern semblava anar dirigida a abolir la mateixa democràcia, en el sentit de reduir-la a una façana buida de contingut. I al capdavant José María Aznar. La prepotència, l'arrogància i la fatxenderia del personatge semblaven infinites. Sovint em preguntava per la persona que habitava el cos: realment era tan despietat, realment podia existir un individu amb uns nivells d'empatia humana tan baixos? Vaig saber que mai no podria ser just amb ell la nit que va començar a aparèixer en els meus somnis, o, més ben dit, en els meus malsons. José María Aznar s'havia convertit en símbol oníric del polític maligne, o més ben dit: de la malignitat del poder. Ni abans ni després m'ha passat res de semblant amb un polític. Avui en dia les relacions Catalunya-Espanya estan arribant a un clímax narratiu, però ni en una situació així experimentem cap malvolença cap a Mariano Rajoy. Qualsevol pot veure que Don Mariano, com Mr. Bean, és un nen atrapat en el cos d'un adult; un personatge desorientat, sense principis ni conviccions, que hauria d'haver fet oposicions a notari i no a polític. Un pobre home, en fi, que mai no ha volgut tenir cap conflicte amb ningú, " no me líen ", i que ara que és president, ai las, descobreix que la política és la gestió perpètua del conflicte. En canvi, la figura d'Aznar era tan perversa que fins i tot aconseguia que odiessis els antiaznaristes. Per què? Doncs perquè t'adonaves que els adversaris d'Aznar se sentien perfectament còmodes en el seu paper. Què més voldrien Chacones i Montillas, Navarros i Rubalcabos que Aznar tornés! L'antiaznarisme tot ho absorbia i els estalviava posicionar-se en cap altre tema.
Però tornem a la Kadaververwertfungsanstalt . Els soldats aliats, que ja tenien el cap ple de prejudicis contra els alemanys, als quals tractaven de bàrbars (sovint els denominaven huns , en memòria d'Àtil·la, com si aquell antic asiàtic tingués res a veure amb el món germànic), van afegir crueltat a la lluita. Era exactament el que buscaven els atiadors de la propaganda. Només hi havia un problema.
El New York Times havia ampliat escandalosament una notícia apareguda al The Times britànic. Aquest diari havia extret la notícia d'un breu d'un diari belga editat a Holanda, La Belgique , que al seu torn es limitava a reproduir un text encara més petit d'un diari alemany, el Berliner Lokal-Anzeiger , que en menys de cinquanta paraules es referia a un projecte per aprofitar el greix dels cadàvers... animals. Concretament mules i cavalls.
Una societat sana és, per definició, crítica. M'agradaria saber quants lectors, a l'inici de l'article, han donat crèdit a la notícia de la Kadaververwertungsanstalt i la perfídia dels alemanys de 1917. No es creguin res. I diguin-me desconfiat, però jo diria que ara mateix hi ha individus programant notícies sobre Kadaververwertungsanstalt àries que ens volen encolomar.
José María Aznar ja no apareix als meus somnis. I recordo que la darrera vegada va ser un somni molt revelador. Vaig somniar que José María Aznar somniava en Catalunya, i eren malsons.
