Que Juvillà serveixi d’escarment
El desembre del 2017 la BBC es va fer ressò del fet que, a Espanya, les autoritats havien prohibit el color groc. Semblava tret d’un conte de Pere Calders o de Roald Dahl però era veritat: el PP va recórrer davant la Junta Electoral que les fonts públiques de Barcelona poguessin il·luminar l’aigua de color groc i la Junta, en vigílies de les eleccions del 155, li va donar la raó i el groc es va apagar. El color groc quedava prohibit en campanya electoral.
Des del 2017 no hem avançat gaire. Ahir Pau Juvillà va ser jutjat per haver mantingut els llaços grocs al seu despatx de la Paeria durant la campanya electoral de les generals del 2019. Considerar que els llaços trenquen cap neutralitat i poden influir en el resultat d’unes eleccions ja es veu que és d’una desproporció que no se sosté. ¿O és que hi ha res que sigui neutral a l’espai públic i la vida? Per què hem de suportar aquest estat d’excepció antidemocràtic cada cop que hi ha eleccions? Que la sobrecarregada justícia destini temps i diners a un cas com aquest és lamentable.
I el que encara és més greu: portant a judici un electe per mantenir uns llaços en un despatx s’ataca el dret a la llibertat d’expressió de tothom. Sota una aparença de justícia s’acaba aconseguint el chilling effect, l’efecte de dissuadir els ciutadans de protestar si no volen haver de seure en un banc, acusats de desobediència, ara i en el futur, i això és incompatible amb la doctrina europea moltes vegades repetida. Sobretot perquè aquells llaços només ofenien els que insultaven els seus portadors amb la paraula lazis.
