A Itàlia, el govern d'ultradreta que presideix Giorgia Meloni està preocupat (més aviat emprenyat) pel que no dubten a qualificar d'"intromissió" de la justícia en la seva agenda política. En la seva agenda de deportacions, per ser més exactes, oferida al respectable com a política sobre immigració. Com podeu llegir a la informació de Núria Sala Ventura en aquest diari, novament un tribunal italià ha aturat la deportació de set immigrants al centre de retenció (un eufemisme per no parlar de presons ni de camps de concentració) de Gjadër, a Albània. Ja havia passat el mateix fa menys d'un mes, amb un altre grup de setze immigrants que van ser transportats fins a un port albanès, però que van haver de ser retornats immediatament a Itàlia per ordre d'un tribunal d'aquest país. Membres destacats de l'executiu italià, com el vicepresident i líder de la xenòfoba Lega Italiana, Matteo Salvini, o el ministre de l'Interior, Matteo Piantedosi, han acusat els jutges de “fer política” i “d'interferir” en l'acció del govern. La mateixa Meloni no se n'ha estat, d'abundar en aquesta idea. El contrast amb la situació a l'estat espanyol, on una part important de la magistratura posa descaradament la justícia al servei dels interessos polítics de la dreta i l'extrema dreta, és notori.
Els revessos judicials posen en entredit el procediment de gestió fronterera del govern Meloni, que, a més d'atacar els drets dels immigrants, és econòmicament costós: Roma pagarà a Tirana 800 milions d'euros en cinc anys (l'acord es va signar ara fa un any) perquè els immigrants i els sol·licitants d'asil que la guarda costanera italiana rescati al Mediterrani siguin retinguts després dins d'aquests centres en territori albanès, fora dels límits de la Unió Europea (i fora dels ulls del món: la sort que els pugui esperar allà és fàcil d'imaginar). El “centre de retenció” de Gjadër segueix buit, si més no oficialment, ara com ara, a causa dels problemes que hi troba la justícia italiana.
Roma pagarà a Tirana, quina frase. El govern albanès actual, presidit pel socialista Edi Rama, va sucumbir amb tanta facilitat a l'extrema dreta amable de Meloni com ho ha fet la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que considera que les deportacions d'immigrants fora de la Unió Europea plantejades per Meloni i els seus tenebrosos socis són un model a seguir per tots els estats membres. Així ho va plantejar –amb èxit– a la recent cimera de Budapest, que marcava l'inici de la presidència europea de Viktor Orbán, un conegut euroescèptic i xenòfob amb qui Von der Leyen escenifica un distanciament que, amb Meloni, es transmuta en una càlida entesa. Caldrà veure si les deportacions en massa anunciades per Trump (ja ha nomenat un responsable polític, Thomas Homan, partidari de la mà de ferro amb la immigració, per fer-les possibles) topen també amb la justícia americana. Mentrestant, la combinació del populisme trumpià als EUA i del reaccionarisme dominant a Europa du a una forta involució d'Occident pel que fa als drets humans.
