Si vius a Espanya i només parles el català no tens dret a la nacionalitat espanyola. Li ha passat a una dona d’origen africà que fa gairebé trenta anys que viu a Sant Margalida, a Mallorca, que s’entén amb els veïns en català i no ha sortit mai de les Balears.
El jutge de l’Audiència Nacional li ha fet un “què posaria al teu DNI” de manual. Li ha refregat a la dona l’obligació de saber castellà, perquè com tothom sap, des que Joan Carles de Borbó ens va il·lustrar el 2001, “mai a ningú se’l va obligar a parlar en castellà”. La dona va fer un curset de castellà a l'arribar, però no el fa servir. Ara bé, el més cínic de la sentència és quan afirma que la dona no deu haver aconseguit “el grau d’integració suficient” perquè “no sembla que el pugui aconseguir satisfactòriament qui no coneix el mitjà d’expressió utilitzat pels membres de la societat”. O sigui que els membres de la societat on viu la dona xerren en mallorquí i ella també, però es veu que no està satisfactòriament integrada a Espanya. En canvi, els jutges que venen destinats a Catalunya o les Balears i que no entenen ni volen entendre el mitjà d’expressió utilitzat pels membres de la societat, aquests es veu que sí que estan satisfactòriament integrats, on vas a parar.
Ves que, potser, el fet de ser una dona africana i no un inversor xinès o dels Emirats no hagi tingut a veure en el fet de denegar-li la nacionalitat. El cas és que ara una dona perfectament integrada no tindrà el passaport espanyol perquè només parla el català. Però que no s’amoïni ningú, que tots els progressistes espanyols sortiran en tromba a defensar-la perquè és conegut que són uns grans partidaris de l’Espanya plurilingüística i viuen entregats a abraçar les causes justes (sobretot si són del Tibet en amunt).
