Justícia

Neix de la imperiosa necessitat de mantenir l'harmonia entre els integrants d'una societat. I per poder-la exercir calen normes que prohibeixin i permetin accions en la interacció humana, i uns responsables de fer-les complir.

Es fonamenta en percepcions que suposem comunes a l'espècie perquè volem creure que són al nostre ADN, i s'objectiva en uns codis escrits que interpreten jutges que, en teoria, fan tot el possible per ser imparcials.

La seva sinonímia amb equitat és molt moderna. Fins fa uns segles es limitava a aplicar un dret positiu pensat per protegir els interessos dels poderosos. I sempre hi ha hagut una gran distància entre la justícia que de facto es practica i aquella que anhelem, fins al punt que és habitual que l'una acabi perseguint l'altra.

Tenim uns jutges que, per ser-ho, s'han passat els seus millors anys de joventut empollant temaris arnats. Tenim uns jurats populars intoxicats pels antivalors de la publicitat i de la televisió porqueria. I volem que en ragi justícia clara i cristal·lina.

Però la justícia, com la política, mai és millor que la societat que la practica. Totes les nostres renúncies i inhibicions com a ciutadans tenen una ineluctable traducció en justícia corrupta i arbitrària.

Més enllà, però, només queda la violència. Per això la que tenim, tot i semblar miserable, és una meravella comparada amb la dels nostres besavis o la del Tercer Món.

Van caldre herois perquè fos com és ara, i ens toca a nosaltres ser-ho de nou si volem morir deixant-la una mica més justa.