Justícia o ‘Justiz’
Durant tot aquest temps, una part important del professorat de dret penal hem descartat en el cas del procés català l’existència d’un delicte de rebel·lió per l’absència de l’element típic de la violència.
El dret penal no és una qüestió banal; és la forma més greu d’intervenció davant de determinades conductes dels ciutadans. És per això, precisament, que es fa necessària una delimitació legal i que es compleixi estrictament el principi de legalitat. En aquest sentit, Alemanya ha estat durant anys bressol de grans penalistes i un referent per a la majoria de nosaltres. No pocs professors han patit la duresa d’haver d’estudiar alemany per poder fer el doctorat. Llegir Radbruch, Von Liszt, Welzel o Roxin en el seu propi idioma era tot un repte si volies treballar en aquesta especialitat; d’aquesta manera ens vam anar impregnant de la doctrina i la dogmàtica alemanyes.
Però viure a Alemanya era una experiència que no només et formava en dret penal: era un país molt diferent, especialment en comparació amb l’Espanya de fa poques dècades. Allà no és només que el respecte a la norma i a la legalitat formessin part d’una cultura que impregnava el dia a dia, sinó que a més tenies la impressió que les coses funcionaven una mica millor.
Així, la notícia de la decisió de l’Audiència Territorial de l’estat federat alemany de Schleswig-Holstein de descartar la possibilitat d’extradir Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió que se li imputa pel fet que hi ha una absència de violència marca una nova fita en aquesta història particular.
Aquesta decisió és especialment important per dos aspectes. En primer lloc, perquè ve de la justícia alemanya. El compromís que s’estava demanant a Europa no vindrà des de les esferes polítiques sinó des d’una decisió estrictament judicial, que a diferència de l’espanyola entén que no hi va haver violència en l’actuació de Puigdemont i en conseqüència no pot ser jutjat per rebel·lió. Aquesta valoració contrasta clarament amb la posició de la justícia espanyola, i té un valor addicional perquè recau sobre la seva figura. Totes dues evidències fan fer un tomb important a la situació. Però crec, a més, que hi ha el valor afegit de la importància que s’ha donat a l’absència de violència, que ha estat reconeguda de manera clara i explícita. En un moment en què hi havia cert risc que alguns esdeveniments poguessin derivar en algun acte de violència, crec que això pot servir de fre per continuar reivindicant actituds pacífiques en tot moment. Pel que fa al delicte de malversació, queda pendent la possible extradició.
La història està inacabada, sens dubte. Aquest serà un procés amb molts alts i baixos, ja que la situació és molt complexa. Però la decisió del tribunal alemany, que a més coincideix en el temps amb una nova imputació de l’Audiència Nacional a tres exresponsables dels Mossos d’Esquadra per un delicte de sedició i d’organització criminal, contrasta un cop més amb la manera d’abordar aquest conflicte del poder judicial espanyol. A això caldria afegir-hi que malauradament avui dia encara estan en presó preventiva set dels investigats.
Ahir es tornaven a reclamar solucions polítiques, res a dir-hi, però la posada en marxa de la maquinària judicial també obliga a repensar una altra manera d’entendre la justícia. Descartada la rebel·lió per a l’“actor principal”, serà molt difícil justificar la mateixa imputació per a la resta, que sens dubte hi han tingut menys responsabilitat. D’altra banda, es tracta d’un tema que al meu entendre no necessita més “càstigs exemplars” sinó el restabliment de la pau social, i això només es pot produir mitjançant un diàleg i un acostament personal entre aquells membres que estiguin més directament afectats, i que precisament no són pocs.
En definitiva, es tracta de buscar un model de justícia que també sigui capaç de buscar solucions a les conseqüències generades pel dany causat. Per això hauríem d’entrar també en una etapa reparadora en la qual sigui possible que cadascú assumeixi la responsabilitat del dany causat. No pot ser simplement una quimera, sinó una manera de repensar la justícia.
Vivim una època en què els esdeveniments ens porten a una ampliació de coneixements. Avui no cal ser un expert en dret penal per conèixer molts dels termes que es fan servir amb freqüència. Ara, a més, només ens falta saber una mica més d’alemany; esclar que estic segura que m’entendran si acabo dient: “ Es gibt keine Rebellion ”.
