No és original, Junts, en la seva aproximació contemplativa a l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols. És el que estan fent gairebé totes les dretes europees, amb la digna excepció fins ara, i que duri, de la democràcia cristiana alemanya, impregnada encara dels valors d’Angela Merkel. Hi havia un acord amb socialistes i republicans per fer fora l’aprenenta de Le Pen de l’Ajuntament de Ripoll. Junts, Puigdemont dixit, s’ha fet enrere. Ara mateix és un conglomerat vertical sense dret a la discrepància.
L’argument del càlcul electoral té trampa. Diuen que el rebuig a Orriols provoca un cert desplaçament de vot de Junts cap a ella. És a dir, que hi ha un sector nacionalista de morro fort insensible als valors democràtics. Junts decideix donar-los peixet per recuperar-los la pròxima vegada. ¿Tornaran o els aniran a trobar? En els temps que corren per Europa, es comença picant l’ullet i s’acaba fent família: les pulsions reaccionàries ara mateix van molt accelerades en el canvi de règim econòmic i polític en què estem ficats.
El poder sempre atreu més que l’oposició. Però compte amb jugar amb foc, perquè es pot sortir escaldat. Costa entendre que, amb Orriols validada com a alcaldessa, els electors trànsfugues tornin a la casa d’origen. Més aviat al contrari, esperaran el compliment del desig que els ha fet moure: que les dretes nacionalistes s’ajuntin a Ripoll i arreu del país. I per molt que Turull faci cara de fàstic en anunciar –i pretendre legitimar– una decisió d’oportunisme mesquí, la dinàmica està en marxa.
Junts trenca el tabú de l’extrema dreta catalana, com la majoria de dretes europees (començant per l’espanyola) perquè és allà on veuen, en els temps que corren, la possibilitat més directa de tornar al poder. I si es donen una treva, optant pel reconeixement de l’alcaldessa Orriols, però sense arribar al pas de compartir el poder, és perquè confien que la pròxima vegada el pacte es donarà d’escreix, a Ripoll i arreu on calgui. Mentrestant la majoria de dretes europees ja hauran fet el pas. I l’autoritarisme postdemocràtic haurà fet unes quantes mossegades més a les democràcies liberals. Junts s’apunta a la nova normalitat que les dretes van assumint, una darrere l’altra, sense que els hi surtin gaires tics a la cara. El PP ja està completant el trànsit. Governarà amb Vox o no governarà. I Junts ha optat per posar-se a la fila. Impedint que els partits demòcrates catalans donessin un clar advertiment no només a Catalunya sinó a Espanya i a Europa.
Per moltes justificacions que es busquin, en la conjuntura actual posar-se al servei de l’extrema dreta és una irresponsabilitat, que no fa més que donar marge a l’onada reaccionària sobre la qual cavalquen Trump i companyia. I si Puigdemont creu que pagant aquesta quota s’acosta a recuperar el poder, li pot sortir el tret per la culata. Els electorats no són tan captius com alguns es pensen.
