La Junta Electoral a l'atac
Estic convençut que fins fa poc la majoria d'espanyols no havien ni tan sols sentit a parlar de la Junta Electoral Central (JEC). I així ha de ser. L'òrgan de l'administració electoral té un paper clau en el sistema democràtic. Té a les seves mans la regularitat de les eleccions com a mecanisme per a la designació popular dels càrrecs polítics. La Junta Electoral ha de ser exquisidament neutral i les seves decisions han de ser aclaparadorament raonables perquè ningú pugui creure que el procediment democràtic està viciat o al servei de determinades ideologies. Per això, el millor que li pot passar és que ningú en parli. Això significaria que fa bé la seva feina.
Però aquests últims temps la JEC està tenint una actuació evidentment polèmica. És significatiu que aquesta polèmica se centri sobretot en qüestions relacionades amb la participació electoral dels partits independentistes catalans.
El govern de Mariano Rajoy va tenir la infeliç pensada de judicialitzar tots els aspectes relatius a l'anomenat desafiament secessionista català, perquè totes les seves actuacions deixessin de presentar-se com a legítimes opcions polítiques i apareguessin com a atemptats contra la legalitat. El paper clau el va jugar el Tribunal Constitucional, que no sols va declarar inconstitucional qualsevol debat parlamentari sobre l'autodeterminació, sinó que també –per la via de la desobediència– va convertir en delicte aquesta mena de debats polítics. Va agafar el relleu el Tribunal Suprem inventant-se un delicte de sedició del que, sens dubte, no és sinó el legítim exercici de protesta social i política.
Ara li ha tocat el torn a la Junta Electoral Central, que sembla decidida a escapçar els partits polítics independentistes que, una vegada i una altra, aconsegueixen la majoria dels vots a les eleccions catalanes: no poden evitar que la ciutadania els voti, però sí que ocupin els càrrecs per als quals són elegits.
Primer es va inventar del no res i sense cap base un sistema que desvirtuava la voluntat popular en l'elecció dels parlamentaris europeus, establint que havien d'anar en persona a fer el jurament de la Constitució. Així, n'hi havia prou que el Tribunal Suprem els impedís de sortir de la seva injustificada presó provisional o de l'exili perquè, malgrat els vots, els líders independentistes mai accedissin a l'escó que legítimament els corresponia.
Ara la junta ha fet un pas més. O, més ben dit, dos.
Recentment, el president Quim Torra va ser condemnat per desobediència per trigar més del compte a complir l'ordre de la mateixa Junta Electoral de retirada dels llaços grocs –considerats partidistes– que hi havia en espais públics catalans. Emparant-se en aquesta condemna, la Junta Electoral Central ha tornat a retorçar les lleis, aquesta vegada per expulsar del càrrec ni més ni menys que el president de la Generalitat. Convé aclarir la construcció jurídica que ha utilitzat.
En primer lloc, cal assenyalar que no es tracta d'un problema de competències. Malgrat les declaracions de molts polítics i opinadors, correspon a la JEC decidir quan un diputat perd la condició d'electe i ha de ser substituït pel següent de la seva llista electoral. Això pot passar perquè el diputat dimiteix, perquè es mor o perquè no pot legalment continuar en el càrrec.
El problema és que l'article 6.2 de la nostra Llei Electoral es va canviar per establir una cosa constitucionalment molt dubtosa: el càrrec electe condemnat per sentència, encara que no sigui ferma, per determinats delictes resulta immediatament inelegible. Està pensat per als delictes de corrupció, però també inclou el de desobediència. Això significa que una vegada condemnat en primera instància, el president Torra, fins i tot encara que recorri la sentència, no es pot tornar a presentar a les eleccions. Això és sabut. Ara, el que ha fet la Junta Electoral és anar més enllà del que diu la llei i ha establert que no sols no pot ser elegit, sinó que a més perd la condició actual de diputat. Ho argumenta dient que no pot continuar en el càrrec qui no és elegible per al càrrec. Però es tracta d'una interpretació extensiva, que va més enllà del que diu la llei, i això no es pot fer. No és constitucional estendre els efectes d'una llei de manera que restringeixi el contingut dels drets fonamentals, com el dret a la participació política de l'article 23 de la Constitució. I la decisió de la JEC vulnera aquest dret.
La cosa més preocupant d'una decisió tan irregular és la manera com s'ha adoptat. Malgrat no ser un tema urgent, la JEC es va reunir un divendres, 3 de gener, per decidir. Casualment, just el dia abans de l'arrencada del debat d'investidura d'un candidat que necessita els vots d'alguns polítics independentistes per convertir-se en president del govern espanyol.
La sensació que s'ha intentat interferir en aquest procediment polític és encara més torbadora si es té en compte que, a favor d'aquesta decisió, hi van votar els vocals triats pel PP i Ciutadans, a més de cinc dels vuit magistrats del Tribunal Suprem que formen part de la JEC. Si ens ha d'inquietar que l'òrgan central de l'administració electoral actuï aparentment de manera política, encara més ens hauria d'amoïnar que cinc magistrats del nostre Tribunal Suprem s'hagin sumat a aquest joc.
Vistos els efectes polítics sobre la investidura, caldrà veure ara els efectes jurídics reals d'aquesta decisió. S'ha fet pública abans que sigui formalment completa, incloent-hi els vots particulars anunciats. Una vegada que sigui una decisió completa i legítima, i així es comuniqui a les parts, s'ha d'aplicar tret que la sala tercera del Tribunal Suprem decideixi suspendre-la cautelarment per evitar un mal irreparable.
Si no és així, al Parlament no li queda més remei sinó aplicar-la. La JEC és l'òrgan competent per decidir qui és i qui no és diputat del Parlament de Catalunya. El problema, el terrible problema, és si aquesta decisió no es fa d'acord amb les lleis en vigor, sinó inventant-se'n unes altres. Perquè si l'àrbitre electoral no és neutral i es permet decidir amb criteris polítics qui guanya o perd les eleccions, llavors tot el sistema democràtic se’n va en orris.
El cost d’aturar els independentistes o el govern d'esquerres com sigui comença a ser massa alt per a la democràcia espanyola. Fins i tot per a Espanya, sense més.