05/07/2016

6/7: L’abstenció convergent

UNA DE LES DIFERÈNCIES a Catalunya entre les dues últimes eleccions és que força votants convergents a les primeres s’han abstingut a les segones. Ho deia Francesc-Marc Álvaro i les dades locals ho avalen. Hi ha hagut algun transvasament a Esquerra, menys a d’altres partits, i força abstenció sobrevinguda. Si s’ha generat entre les dues eleccions, cal pensar que és per alguna cosa que ha passat al mig. Si algú s’hagués volgut abstenir per causes anteriors -la deriva o la tebior independentista, el cas Pujol, la candidatura d’Homs- ja ho hauria fet a les primeres. Què ha passat entre les unes i les altres? El pas al costat de Mas. Potser per a una part de l’electorat convergent, encara que li agradi Puigdemont, el sacrifici de Mas per exigència de la CUP és el símbol d’una cosa que li desagrada o li inquieta: que, per la teoria que l’independentisme ha de créixer per l’esquerra, se li ha fet pagar un peatge excessiu (en persones i idees) per a la continuïtat del procés. La paràbola del fill pròdig. Alguns s’han abstingut en unes eleccions que no són les seves, i una part han acabat votant per sentit del deure, però a ultima hora (per això no el detectaven les enquestes) i sense ostentació (i per això no ho deien a peu d’urna).