L’escàndol cibernètic està servit. Facebook ha reconegut que va alterar els murs -allà on es pengen els textos i les fotos de peus i paelles- dels usuaris per comprovar quines eren les seves reaccions. La subtil estratègia consistia a subministrar un excés de notícies positives o negatives per alterar les emocions de qui es trobés davant el monitor. Conclusió: si el seu Facebook era un patchwork dramàtic de nens malalts, conflictes bèl·lics i aforismes de Paulo Coelho, l’usuari es deprimia i la seva actitud a la xarxa esdevenia d’allò més ensopida. Si, per contra, havia estat sobreexposat a impactes positius i imatges de gent alegre -preferiblement amb poca roba-, li passava a l’inrevés i, de l’eufòria, era capaç de morrejar-se amb totes les vaques de Farmville.
Ara que s’ha conegut l’experiment i els seus resultats, és inqüestionable que aquest fenomen, denominat pels entesos com a contagi emocional massiu virtual, mereix el premi Nobel de l’obvietat. Per alguns, això que ha fet Facebook amb els sentiments dels seus parroquians resulta monstruós i èticament reprovable. Però què es pot esperar de la xarxa social que ha pervertit fins a l’extrem el concepte de l’amistat? No cal experimentar amb 689.000 conillets d’Índies virtuals per descobrir el que és el pa de cada dia a les xarxes socials. Jugar i manipular l’entorn emocional en benefici propi és una activitat habitual dins i fora del ciberespai.
Fingir ser la persona més feliç del planeta quan per dins s’està fet una pelleringa, fer-se l’interessant amb missatges críptics, penjar fotos amb una nova parella per fer la guitza a l’anterior, compartir un vídeo de cadellets i semblar una persona adorable... A cada minut que passa, murs i línies temporals s’omplen d’evidències aclaparadores de manipulació emocional. Que Facebook ho descobreixi ara resulta ridícul; que ho utilitzi en un futur és aterridor. Enmig del contagi massiu, veurem qui juga amb qui. I també qui acaba fent més trampes.