Per què hem de portar mascareta

Gent amb mascareta i respectant la distància de seguretat en una cinema a Xangai, a la Xina.
i Judit Vall Castelló
21/07/2020
3 min

L'ús obligatori de la mascareta en tots els espais públics (tant interiors com exteriors) és vigent a Catalunya des del 8 de juliol. Tot i ser la primera comunitat autònoma a imposar aquesta norma, altres comunitats no han tardat a seguir els seus passos: Extremadura, les Illes Balears, Múrcia, Aragó, la Rioja, Navarra i Andalusia van ser de les primeres a secundar l'obligatorietat de l’ús de la mascareta (després ho van fer els governs de Cantàbria i Astúries). I les comunitats que encara no l'han aplicat s’ho estan plantejant molt seriosament.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però, què sabem sobre l’eficàcia d'aquesta mesura pel que fa a la prevenció dels contagis? ¿Hi ha proves que ens permetin avaluar la utilitat d’aquesta nova normativa que, siguem sincers, no és del tot agradable a ple estiu?

La resposta la trobem en un estudi acadèmic publicat recentment per economistes de Dinamarca i Alemanya, Face masks considerably reduce covid-19 cases in Germany: a synthetic control method approach, centrat en el cas d’Alemanya i amb dades molt precises sobre el nombre diari d’infeccions per covid-19 en l'àmbit local. La particularitat que fa interessant l’anàlisi d’aquest país és que, des de principis d’abril, hi va haver importants diferències entre regions en relació amb l'obligatorietat de dur mascareta. Per exemple, tot i tenir una incidència i una transmissió de la malaltia molt similar a la de la resta d’Alemanya, la regió de Jena va ser la primera a imposar aquesta norma el 6 d’abril. A partir d’aquest moment, tal com està succeint en el cas espanyol, altres regions van seguir l’exemple de Jena fins al 29 d’abril, quan l’ús de la mascareta va passar a ser obligatori a tot el país.

Els autors de l’estudi aprofiten el fet que les regions alemanyes van implementar aquesta norma en diferents moments per determinar quina eficàcia va tenir a l’hora de reduir la transmissió del virus en l'àmbit local. Comparen l’evolució del nombre diari de nous casos d'infectats a la regió de Jena amb la de la resta de regions que encara no havien aplicat aquesta mesura. Els resultats mostren que a Jena, durant els primers vint dies de la vigència de la norma, la xifra de nous infectats per covid-19 es va reduir en un 25 % respecte a la de la resta de regions.

És obvi que aquests resultats suggereixen que es tracta d'una mesura molt eficaç a l’hora de reduir la incidència i la transmissió del virus, amb un cost associat, tant econòmic com social, objectivament molt baix.

No obstant això, des del meu punt de vista, encara hi ha dos elements addicionals en aquest estudi que serveixen per acabar de convèncer qualsevol persona a qui la mascareta li suposi una molèstia –i, per tant, un cost personal– considerable. El primer és que els efectes positius són especialment significatius per a les persones de més de 60 anys i ara ja sabem que aquest és, amb diferència, el grup de població amb una major taxa de mortalitat per covid-19. Per tant, quan la majoria de ciutadans utilitzem la mascareta de manera individual, de manera col·lectiva estem protegint el grup de població més vulnerable enfront del virus. El segon aspecte important és que l’estudi demostra que la utilització de les mascaretes és especialment eficaç en ciutats grans, amb una major densitat de població i, per tant, amb més interaccions socials (moltes de les quals sense distància de seguretat, com comprovem dia a dia les persones que vivim en ciutats grans). En aquestes ciutats la reducció del nombre de persones infectades pel virus és major.

¿Us he convençut sobre la utilitat de les mascaretes? Tot i la contundència de les dades, hem de tenir clar que no podem esperar exactament els mateixos resultats que en el cas alemany per, almenys, dues raons. En primer lloc, a Alemanya, l'obligació de l'ús de la mascareta es va imposar en un estadi molt inicial de la pandèmia (a principis d’abril), quan el nombre de ciutadans que la portaven era minoritari. En canvi, quan a casa nostra es va aprovar la norma, molta gent ja feia servir la mascareta en molts espais públics i, per tant, el benefici addicional de l’obligatorietat de l’ús d’aquesta mesura de protecció és potencialment menor. En segon lloc, les normes culturals d’Alemanya són diferents de les del nostre país, la qual cosa pot afectar el grau de compliment d’aquesta mesura per part de determinats grups de població i, en conseqüència, la seva efectivitat.

stats