La primera llibertat

El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha emès un contundent comunicat per denunciar les coaccions a periodistes i els escorcolls a mitjans de comunicació que aquests dies s’estan produint a Catalunya arran de la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre. Reconeixent la diversitat d’opinions sobre el referèndum, el manifest acusa els aparells judicials de l’Estat d’estar actuant sota els auspicis o amb l’acord del govern espanyol i de posar en risc la llibertat de premsa, que és un dels pilars del sistema democràtic.

Catalunya demana expressar-se i la resposta és l’amenaça i la prohibició de la paraula. Es coaccionen periodistes i mitjans de comunicació, es prohibeixen actes polítics i, en definitiva, s’imposen límits sobre el que pot ser debatut a l’esfera pública. Això passa al mateix estat que ha estat capaç de detenir dos periodistes europeus d’origen turc per una ordre d’extradició d’un govern amb tan poques credencials democràtiques com el d’Erdogan. La llei mordassa ja era un malaguanyat avís.

La llibertat d’expressió està en retrocés a tot el món. L’atac als mitjans de comunicació està a l’ordre del dia en països com Rússia, la Xina o Turquia, però també als Estats Units de Donald Trump i en altres democràcies de tradició liberal. La deriva autoritària d’Hongria o Polònia, en plena Unió Europea, és un altre exemple del moviment antiliberal que, arreu del món, té en la llibertat d’expressió el seu principal enemic. Reporters sense Fronteres ha denunciat que aquest 2017 ja han estat assassinats 36 periodistes o internautes, i 373 més han estat empresonats.

Timothy Garton Ash defensava fa poc a Barcelona que la llibertat d’expressió no és una llibertat qualsevol, sinó la llibertat de la qual depenen totes les altres. Sense, no és possible la crítica del poder. La llibertat d’expressió permet contrarestar els abusos dels governs, però també vigilar les grans superpotències privades com Google o Facebook, que amb els seus filtres decideixen el criteri de la informació que consumeixen milions de ciutadans segons uns algoritmes que no sempre prioritzen el principi de veritat. Però si la llibertat d’expressió és important és també perquè es fonamenta en el principi d’igualtat, perquè parteix del principi que tothom pot participar en el debat. En posar en relleu els diferents punts de vista, la llibertat d’expressió fa visible el pluralisme social i facilita l’acció política col·lectiva. Ja al segle XIX, Tocqueville afirmava que “la independència de premsa és l’única garantia de la llibertat i la seguretat dels ciutadans. La sobirania del poble i la llibertat de premsa són, per tant, dues coses totalment correlatives”.

En l’era de les xarxes socials, prendre la paraula ha esdevingut molt més fàcil. A més de vigilar la censura i l’autocensura, les noves condicions de la comunicació exigeixen també més escrúpols en l’ús de les paraules. Avui lluitar contra la corrupció del llenguatge i defensar la llibertat d’expressió és una altra manera de no donar mai, enlloc, la democràcia per descomptada.