Judicialitzar-ho tot

2 min

Aquesta setmana hem sabut que la directora general de Salut Pública del Govern Balear, Maria Antònia Font, haurà de declarar el dia 7 de setembre com a imputada per haver ordenat el confinament d'un estol de joves que deien que estaven de viatge d'estudis (no els acompanyava cap professor, anaven per lliure i estudiaven més aviat poquet) i que podien ser contactes estrets de malalts de covid-19. Com deuen recordar els lectors, els joves en qüestió van resultar ser uns malcriats de categoria, amb unes mares i uns pares que semblaven sortits dels pitjors platós de televisió, i que varen posar el crit al cel assegurant que el Govern Balear havia “segrestat” les seves criatures, obligades a passar una quarantena en un hotel de quatre estrelles superior. Al final una jutge va sentenciar que se'n podien tornar lliurement a casa; alguns, el mateix dia, varen resultar ser positius de covid-19. Aquesta decisió irresponsable, en què una jutge es permetia esmenar la plana no tan sols als governants sinó també a les autoritats sanitàries, va ser com un pròleg a la sentència d'un Tribunal Constitucional romput per dins que, per decisió d'uns magistrats proclius a fer de polítics i també d'epidemiòlegs, va tombar el confinament decretat pel govern espanyol a l'inici de la pandèmia.

En la mateixa línia, ara el jutjat d'instrucció número 12 de Palma ha acceptat la querella presentada contra Font per alguns d'aquells familiars dels joves confinats, tan guerrers tots ells (els joves i els familiars). Potser val la pena subratllar que, des del primer moment que van començar les protestes dels “estudiants” en quarantena, els qui no van trigar ni un instant a plantar-se davant de l'hotel-covid van ser representants de Vox i el PP, que durant uns dies van sortir nit i dia per les televisions espanyoles difamant Mallorca com un destí turístic indesitjable. Al mateix temps, els dos partits ultradretans (sí, el PP també és ultradreta) van oferir el seu suport jurídic i polític a les famílies dels confinats, i la imputació de la directora general n'és l'absurd resultat. El món a l'inrevés, perquè l'únic que va fer Font va ser seguir el protocol que se segueix arreu d'Europa quan es detecta un brot de coronavirus. El més lògic seria que la causa s'arxivi, però la distorsió, el malestar, els danys que se li infligiran de forma completament gratuïta, ja no els hi traurà ningú a Font, ni a cap d'aquells càrrecs o funcionaris que en algun moment, pel motiu que sigui, es veuen encausats per la dretota espanyolista a partir de qualsevol pretext insensat, amb la col·laboració dels jutges que li són afins.

L'objectiu és ben clar: estendre la por i el desànim entre progressistes, independentistes i altres elements subversius, a fi de dissuadir-los no ja d'entrar en política, sinó d'acceptar càrrecs o responsabilitats públiques. Va començar contra els que organitzaven referèndums, però ara ja és a l'engròs, contra qualsevol decisió i qualsevol persona que considerin contrària als seus interessos.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats