Poder Judicial, nova operació de distracció política

La renovació dels membres del Poder Judicial va provocar, fa uns dies, un gran enrenou. La polèmica ha durat poc i crec que s’ha analitzat de forma superficial.

Voldria recordar que la polèmica va sorgir quan el senyor Pedro Sánchez va dir que a l’agost havia arribat a un acord amb el PP per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) però que, de sobte, el líder popular li havia dit que res de res. Que l’esmentat CGPJ quedaria, per ara, sense renovar-se. Tot això per WhatsApp, evidentment; tothom sap que és la manera de tractar temes d’estat importants i transcendentals.

Abans de dir-hi la meva, però, deixin-me presentar-los el CGPJ. És l’òrgan suprem de govern del sistema judicial espanyol. No dicta sentències ni jutja cap mena de litigi. Simplement governa. Com ho fa? Mirem-ho. La majoria dels seus membres són proposats pels partits polítics -i nomenats indefectiblement pel rei-. Aprovats pels vots de tres cinquenes parts del Congrés de Diputats i del Senat -el que equival que els dos partits majoritaris pactin els noms-. A partir d’aquí, la cosa ja tira sola de manera “afinada”. Perquè aquest CGPJ nomena i controla la resta: el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, les Audiències Provincials, els Tribunals Superiors de Justícia de les comunitats autònomes, l’Escola Judicial, etc. Tot penja d’aquest CGPJ.

Com que vaig tenir l’oportunitat de conèixer un exmembre del CGPJ, puc donar fe que aquests nomenaments no són garantia de cap tipus de qualitat, ni professional ni humana. En veure la frivolitat i el comportament que gastava aquell individu vaig retrocedir espantat. “Aquest bípede ha estat membre dels que governen la justícia espanyola? -vaig dir-me a mi mateix-. Mon Dieu!”.

El cas és que la darrera polèmica va treure cap a causa que el PP bloqueja la renovació d’aquest CGPJ, que s’havia d’haver dut a terme ja fa dos anys. Però la seva composició ja els està bé -vull dir que està prou polititzat i deriva cap els plantejaments del PP, ja que va ser nomenat quan el PP tenia àmplia majoria absoluta-. No importa que la llei orgànica del Poder Judicial digui que el CGPJ s’ha de renovar cada cinc anys. El cas és que la llei no diu què succeeix si el bloqueig dura tres anys -com fins ara- o mil. Pel que sembla, aquí tot s’hi val per degradar la justícia.

Però la meva intenció no és denunciar les males arts del PP, en aquest cas, sinó l’operació de distracció, una més, que practiquen els polítics. Perquè encara que el PSOE i el PP arribessin a un acord i desbloquegessin els nomenaments d’aquest CGPJ, la perversió en el sistema continua. Perquè el sistema de nomenaments fixat per la llei orgànica corresponent corromp la independència del poder judicial. Així ha estat els darrers quaranta anys. Ara ens volen distreure dient que el PP no s’hi avé. I no és això. El sistema d’elecció dels alts òrgans judicials espanyols ha estat repetidament denunciat pel GRECO (Grup d’Estats Contra la Corrupció i el Crim Organitzat del Consell d’Europa), que ha demanat reiteradament a Espanya (Prevención de la corrupción respecto de miembros de Parlamentos nacionales, jueces y fiscales para España) que es modifiqui el nomenament dels membres del CGPJ, ja que afavoreix la corrupció (recomanació V). El darrer recordatori del GRECO va ser el juny del 2019 i conclou textualment:

“35.En el momento de la visita de evaluación, en 2013, el GRECO destacó que cuando las estructuras de gobierno del poder judicial no se perciben como imparciales e independientes, esto tiene un impacto inmediato y negativo en la prevención de la corrupción y en la confianza del público en la equidad y eficacia del sistema jurídico del país. Seis años después, la situación es la misma y, por tanto, la recomendación V no puede considerarse cumplida. El GRECO reitera su opinión de que las autoridades políticas no deben participar, en ningún momento, en el proceso de selección del turno judicial.

36.El GRECO concluye que la recomendación no se ha cumplido.”

Els membres de la cúspide judicial d’un país poden ser conservadors o progressistes, lògicament -com la societat mateixa a la qual han d’ajudar a regir-se-. Però han de ser independents. No corre pressa que el PSOE i el PP pactin els nomenaments del CGPJ. El que ens interessa és que deixin d’entabanar la població i reformin la llei orgànica del Poder Judicial per tal que els jutges que arriben a dalt de tot no siguin simples simulacres de jutges. Estómacs agraïts pendents del pròxim terròs de sucre que, en forma de poltrona, i salari, els assignarà el partit al qual cauen simpàtics.