Per què els joves europeus abracen l'extrema dreta?
Els progressistes han comptat durant molt de temps amb els joves per defensar-ne les causes. Fa tot just cinc anys, els europeus joves van votar per partits que defensaven l'acció climàtica, la justícia social i la reforma democràtica. Però aquesta potser ja no és una estratègia política viable. Les eleccions del Parlament Europeu de juny van demostrar que molts votants joves s'han inclinat per l'extrema dreta, permetent que els partits euroescèptics, antiimmigrants i antiestablishment obtinguessin victòries significatives.
Aquesta tendència no es limita a Europa. Joves kenyans que s'oposen als nous impostos van irrompre al Parlament del país aquest mes i diversos van ser assassinats quan la policia va obrir foc. Arreu del món està sorgint una nova política jove. Si bé no sempre s’alinea amb l'extrema dreta, aquest moviment moltes vegades està en contra de l'statu quo, cosa que representa un advertiment poderós per als polítics sobre la necessitat de reconsiderar tant el missatge com les maneres de comunicar-se a l'hora d'apel·lar als votants joves desafectes.
El gir cap a la dreta d'aquests votants es fa evident a tota la Unió Europea. Després de donar suport de manera aclaparadora als Verds el 2019, el 16% dels votants alemanys de menys de 25 anys va votar pel partit d'extrema dreta Alternative für Deutschland (Alternativa per a Alemanya) a les eleccions europees d'aquest any, fet que va portar el partit a ocupar el segon lloc darrere dels democratacristians de centredreta i a posicionar-se molt per davant dels socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz. A França, el 30% del vot jove va anar a mans de Reagrupament Nacional, el partit d'extrema dreta que lidera Marine Le Pen. Aquest resultat va estar en línia amb la segona volta electoral per a les eleccions presidencials del 2022, quan Le Pen va guanyar el 39% dels vots dels joves entre 18 i 24 anys i el 49% entre els votants de 25 a 34 anys.
Per la seva banda, el 21% dels votants italians entre 18 i 34 anys va ajudar Germans d'Itàlia, de la primera ministra Giorgia Meloni, a obtenir un fort mandat per tirar endavant la seva agenda. A Espanya, el partit ultraconservador Vox va incrementar el percentatge de vots entre els votants més joves (menys de 25 anys) al 12,4%. Per contra, els Demòcrates de Suècia d'extrema dreta van ocupar el quart lloc, tot i aconseguir un 10% de vots entre els joves de 22-30 anys.
El gir d'Europa a la dreta ha portat molts polítics a endurir les seves postures a qüestions com la immigració. Però el creixent suport dels votants joves pels partits xenòfobs, anti UE i ultraconservadors no està tan motivat per un sentiment contra els immigrants com per una forta sensació que els polítics de l'establishment els han traït. Mentre les generacions anteriors, que han viscut vides econòmicament més segures, consumeixen un percentatge creixent dels pressupostos governamentals a través de pensions i atenció mèdica generoses, els europeus joves s’enfronten a una crisi del cost de vida i a unes perspectives econòmiques cada vegada pitjors.
Aquesta creixent frustració es pot atribuir, en part, a la incapacitat per part dels polítics de la UE de garantir llocs de treball segurs i ben remunerats per als joves. La desocupació juvenil entre els europeus de 15 a 24 anys va assolir el 13,8% el 2023. A Espanya, la taxa va ser del 27,9%, comparat amb el 27,7% a Grècia, el 20,7% a Itàlia i el 18,9% a Suècia.
Sens dubte, s'han fet alguns avenços a l'hora d'abordar el problema. La desocupació juvenil a França va caure del 25% el 2016 al 15,7% el 2023; a Itàlia, va passar del 42,7% el 2014 al 22,8% el 2024; als Països Baixos, va disminuir del 13,2% el 2013 al 8,7% el 2023, i en Alemanya, es va ensorrar del 15,5% al 6% entre el 2005 i el 2023. Així i tot, el suport per l'extrema dreta ha augmentat a tot el bloc enmig de proves cada vegada més evidents que, per molt que treballin, la majoria dels joves acabaran sent més pobres que els seus pares.
El problema s'estén més enllà del mercat laboral. A molts països europeus, els joves també travessen una crisi d'habitatge, aules superpoblades i sistemes d'atenció mèdica deficients. Davant les alces dels lloguers, els honoraris exorbitants de l'educació i els salaris reals estancats, els votants joves cada cop més es pregunten qui s'ocuparà dels seus problemes. Els polítics d'extrema dreta, si bé culpen erròniament la immigració, almenys reconeixen que existeix un problema i ho fan de maneres que ressonen entre els votants joves.
Les xarxes socials en són un bon exemple. Als anys 60, el teòric de la comunicació Marshall McLuhan destacava la importància de com es comuniquen els missatges, no només què s'està dient. Els mitjans a través dels quals es comunica la gent, deia, donen forma a les interaccions. La seva famosa observació que “el mitjà és el missatge” és encara més pertinent a l'era de plataformes com TikTok, que permeten als demagogs d'extrema dreta adaptar els seus missatges per a la gent jove.
El que els polítics veterans que confonen les xarxes socials amb un mitjà de difusió no entenen és que poden ser una eina molt útil per fomentar el compromís, la vinculació i la formació d'identitat. Però els polítics que veuen les xarxes socials com un grup focal disponible a tota hora, i que donen forma a les seves polítiques segons els capricis i les reaccions immediates dels votants, són tan perillosos com els que les ignoren del tot.
En alimentar reclams compartits, les xarxes socials poden ajudar els moviments polítics a expandir-se i a convocar seguidors. Per exemple, mentre que Scholz es va sumar tardanament a TikTok a l'abril, l'extrema dreta alemanya ha utilitzat la plataforma per crear un discurs vigorós –alguns podrien dir un univers alternatiu– que parla de les pors i les ansietats dels votants joves. En conseqüència, molts responsables de les polítiques de la UE se senten cada vegada més aïllats en el seu intent de fer la seva feina mentre grups en línia es mobilitzen en contra.
Atès que una generació de votants joves passa gran part del seu temps en plataformes com YouTube, TikTok i Instagram –als Estats Units, els adolescents passen una mitjana de 4,8 hores per dia a les xarxes socials–, el resultat podria ser un còctel polític tòxic. Per tornar a seduir els joves desafectes, els líders polítics els han d'oferir un futur en el qual puguin creure i abraçar les plataformes mediàtiques en què viuen els joves.
Copyright: Project Syndicate
