Joves i compromís social

Els i les joves solen ser un grup socialment qüestionat. Les seves necessitats de socialització grupal en ocasions impliquen que vagin contra la norma social establerta, de manera que es generen conflictes de convivència i estigmatització del col·lectiu. La pandèmia els ha portat, un cop més, a esdevenir diana de les crítiques: se’ls ha acusat d’incivisme i d’irresponsabilitat per no dur mascareta, per no mantenir la distància de seguretat o per fer trobades multitudinàries. Però, malgrat les controvèrsies, els joves són un col·lectiu amb una alta implicació social.

Moviments juvenils com Fridays for Future, que reclama als governs que actuïn davant del canvi climàtic, o Ni una Menos, que combat la violència contra la dona i la seva conseqüència més greu, el feminicidi, en són un clar exemple. Molts joves també s’han implicat en nombroses iniciatives ciutadanes solidàries per fer front a les necessitats dels barris i territoris arran de la crisi social i sanitària derivada del covid-19.

És el cas de Cuideu-nos des dels nostres barris (projecte per fer compres a la gent gran o per fer de cangurs a famílies en les quals els pares i mares havien d’anar a treballar), de xarxes veïnals per no mantenir aïllades persones vulnerables o d’incomptables iniciatives culturals, esportives, educatives o de suport psicològic a les xarxes socials.

A part d’engegar iniciatives pròpies, els i les joves han estat claus també en el redisseny de xarxes que ja existien, però que s’han replantejat per donar noves respostes a la crisi: bancs d’aliments, robers i menjadors socials, consultes telefòniques a càrrec de psicòlegs i metges, activitats de lleure educatiu a les xarxes socials i xarxes de voluntariat als barris (cartells als portals de les escales, trucades telefòniques, llistes de la compra des de les finestres, etc.). I no podem oblidar que també pertanyen al col·lectiu de joves tots els monitors i monitores que voluntàriament i amb una admirable dedicació estan fent possibles esplais, caus, casals, colònies i campaments per tal que els infants tinguin un estiu digne.

Aquestes accions i xarxes han activat i han reforçat el compromís de la ciutadana i per a molts joves han representat un estímul i una oportunitat de participació ciutadana per posar en pràctica la solidaritat i la implicació amb l’entorn proper.

També mostren la capacitat de la societat, i dels joves en concret, per donar respostes immediates a situacions inesperades com l’actual crisi. Així, hem vist com els joves compartien el seu temps de forma gratuïta i voluntària, sumant-se a molts altres joves que de forma continuada ja dedicaven part del seu temps a acompanyar altres persones (gent gran, infants, persones sense llar...). Segons l’Enquesta de Participació i Política de la direcció general de Joventut, el 46,5% de la població d'entre 15 i 29 anys pertany com a mínim a una associació no lucrativa.

Donar continuïtat a aquestes iniciatives promogudes o participades pels i les joves implica treballar en tres direccions. La primera, formar-los i acompanyar-los en els seus itineraris de voluntariat i d’implicació social mitjançant processos d’educació comunitària, desvetllant-los la solidaritat, el compromís i la corresponsabilitat. Famílies, escoles i entitats de lleure educatiu són agents especialment idonis per posar en pràctica aquests valors.

També cal seguir treballant en reconèixer els joves com a agents actius de la societat. Les dades aportades anteriorment ens mostren la seva capacitat per organitzar-se de manera col·laborativa davant de necessitats socials.

El tercer aspecte fa referència a la sostenibilitat de les iniciatives d’ajuda mútua i de suport veïnal creades o dinamitzades pels joves durant el confinament i la pandèmia. El treball conjunt entre administracions, organitzacions socials i ciutadania compromesa permetrà construir comunitats més fortes, amb una xarxa de suport capaç de sostenir crisis com les actuals i on els joves tinguin un paper clau en el desenvolupament d’aquestes comunitats.

La participació del jovent a la nostra societat sempre ha estat i continua sent un valor per desenvolupar societats més justes, que tinguin en compte les diverses realitats socioculturals, incorporin tota la ciutadania i reivindiquin l’aplicació de polítiques socials i econòmiques integradores. Reconèixer l’aportació social i política del col·lectiu jove contribuirà a la construcció de ciutats més humanes i habitables.