SI ELS ORGANITZADORS de la presa de possessió del president Aragonès volien reflectir l’arribada d’una nova generació, ho van aconseguir. La cerimònia va ser breu, com correspon al mandat televisiu i l’edat de la impaciència. El president mateix va interactuar amb un pomell de servidors públics amb la naturalitat de qui està avesat a la càmera. Els símbols van ser de línia clara: formació de mossos desarmats, lluent medalló presidencial imposat pel president sortint, discurs equilibrat entre els somnis i les dures desigualtats (inclosa la lingüística) solcat amb els adjectius verda i feminista, emoció familiar continguda que traspuava il·lusió senzilla, Els segadors interpretats amb veu i contrabaix, i tot embolicat amb l’elegància pètria del gòtic del Palau. Pere Aragonès, 38 anys, va presentar-se amb humilitat davant un auditori on gairebé tothom era més gran. L’encàrrec també ho és. En les seves paraules, “el Procés ha de desembocar en la República catalana, europea i europeista”.
