Quanta gent ha de votar al referèndum?

Una de les preguntes bàsiques que es plantejaran en relació al referèndum serà sobre la participació necessària perquè sigui significativa, tant a nivell intern com a nivell internacional. Paga la pena, doncs, fer una reflexió amb dades de les diverses eleccions que s’han celebrat a Catalunya. La manera més objectiva de fer-ho és basant-nos en el percentatge del cens.

¿Seria correcte, per exemple, considerar que ha estat un èxit si s’arriba al 50%? Depèn del context. Els unionistes sovint citen la ratificació dels catalans de l’Estatut del 2006, quan de fet només un 48,85% dels catalans (sense els residents a l’estranger) van anar a votar. Al referèndum de la Constitució europea del 2005 van votar només un 40,96% dels ciutadans que tenien dret a fer-ho. Des del règim del 1978, la mitjana de la participació a Catalunya en els referèndums ha estat del 56,26%.

En altres ocasions també podem trobar referències històriques molt il·lustratives que ens poden ser útils per al cas català. Així, per exemple, en el referèndum de la Constitució espanyola del 1978, a Euskadi només va votar un 44,66% del cens. També es pot esmentar el referèndum del nord d’Irlanda sobre la continuïtat al Regne Unit del 1973, en què van votar un 52% dels nord-irlandesos (encara que -segons la BBC- només van anar a votar un 1% dels catòlics, que van fer-hi boicot) i mai no se n’han discutit els resultats. A Suïssa, des de les eleccions federals del 1975, no s’ha arribat mai al 50% de participació en cap dels comicis i ningú no qüestiona la tradició democràcia del país alpí. D’altra banda, la independència de Montenegro es va fer amb una participació del 47,6% del cens. Finalment, cal recordar que als Estats Units la majoria de referèndums tenen menys del 50% de participació.

Tenint en compte les circumstàncies especials en les quals es produirà el referèndum, és complex fer una previsió de la participació: querelles i obstruccionisme legal de l’estat espanyol, boicot dels partits unionistes -que faran una crida a l’abstenció estratègica-, els dubtes sobre la participació del comuns, la no gens dissimulada animadversió de part de la premsa i dels mitjans audiovisuals...

És molt evident que si en el referèndum no hi participen com a mínim els mateixos votants del 9-N (2.305.290 votants) s’haurà de considerar un gran fracàs. Si la participació fos similar a la mitjana de les eleccions europees que s’han fet a Catalunya (46,58%), s’haurien de recollir 2,48 milions de vots o, el que és el mateix, 170.870 vots més que el 9-N. En aquest cas, la participació es podria considerar satisfactòria.

Amb una participació similar a la del referèndum de l’Estatut del 2006, haurien de votar 2,6 milions de persones. S’hauria de considerar positiva, i això representaria que haurien de votar 290.984 electors més que el 9-N. Si votés més del 50% del cens, significaria que haurien de votar 2,66 milions de catalans. Això voldria dir que haurien de votar 352.635 electors més que el 9-N.

Un resultat electoral que aconseguís el vot de 2,99 milions de catalans seria inqüestionable, des de qualsevol punt de vista, ja que seria similar a la mitjana dels referèndums (56,26%) fets a Catalunya des del 1978. Això voldria dir un increment de 684.810 catalans respecte al 9-N.

En màrqueting electoral, els americans van inventar la fórmula five give five (una mà que aconsegueix cinc nous vots). A Catalunya no caldria tant; només que un 36,78% dels que van votar sí-sí (1.861.753) aconseguissin cadascú un votant més, ja s’aconseguiria una gran participació. De la mateixa manera, si els 104.772 catalans que van votar no el 9-N incentivessin cadascun set nous votants, s’aconseguiria un mitjana de participació similar als referèndums realitzats.

En darrer terme, si s’aconseguís un percentatge de participació similar a la mitjana de les eleccions al Parlament, haurien de votar 3,37 milions d’electors. Això equivaldria a un increment d’1,06 milions de votants respecte al 9-N. Seria una victòria esclatant de la democràcia.

En definitiva, la participació en el referèndum s’hauria de moure en una forquilla que aniria des d’un mínim dels vots del 9-N fins a un màxim molt acceptable que fos similar a la mitjana dels referèndums que s’han fet. Per tant, posem-hi un gra de sorra amb el nostre vot.