Josep Rull: “Són els dies més tristos de CDC, però podem anar amb el cap ben alt”

BarcelonaDivendres passat a Josep Rull l’alegria li va durar només unes hores: les que hi va haver entre l’anunci que Artur Mas el promovia a coordinador general de CDC i el comunicat de Jordi Pujol, que feia entrar el partit i el país en estat de xoc.

¿Estic parlant amb el número dos de Convergència?

Està parlant amb el candidat a número dos, que ha de ser ratificat en el pròxim consell nacional del partit, el dia 6 de setembre.

¿Es pot començar una refundació del partit sense fer un congrés extraordinari?

Sí, perquè la refundació culminarà amb un congrés. El congrés no és el punt de partida sinó el punt d’arribada.

Quants anys fa que va entrar a Convergència?

Vaig entrar a la JNC l’any 1986, i tres anys després vaig entrar a Convergència. 25 anys.

¿I aquests són els dies més tristos del seu partit?

Per a molta gent i per a mi, sí, claríssimament. També li dic que volem que aquest dol, i m’atreveixo a qualificar-ho com a dol, sigui tan breu com sigui possible, i girar full.

Jordi Pujol els deu una explicació?

Sí, és de les primeres coses que li vam demanar. Una explicació al partit, a la gent que se l’ha estimat, que se’l continua estimant i que està molt colpida. Mereixem una explicació com a partit, i també la mereix la societat allà on correspon: davant la justícia si escau, o davant l’administració tributària. Volem aquestes explicacions. Ara, també veiem que s’obre una línia del safareig i de revenja personal, i aquí no ens hi trobaran com a partit.

La compareixença al Parlament forma part d’aquesta onada de revenja?

Depèn de quins siguin el to i els arguments. El PP està utilitzant un to inacceptable. Aquells que han impedit que la seva pròpia presidenta doni explicacions al Parlament per una cosa greu [el cas Método 3] no poden entrar en l’esventrament d’una persona i d’un bagatge polític. No ho acceptarem.

¿Ha valgut la pena esperar 16 mesos que s’arreglessin els problemes judicials d’Oriol Pujol?

Són temes diferents. No ha valgut la pena per moltes coses. Ja dèiem que havíem de cloure aquest temps d’interinitat tan llarg i excessiu, perquè anava en detriment de la confiança i de la credibilitat del partit.

Aleshores per què l’han aguantat?

Per la presumpció d’innocència, que és bàsica. Jo no barrejaria les dues coses.

¿La patacada ha sigut tan forta que CDC ja no pot anar a unes eleccions sota la sigla de CDC? ¿La refundació demanarà que vagin a buscar una altra sigla?

No. CDC pot comparèixer en qualsevol elecció amb el nom de CDC, amb el cap ben alt. La refundació no la fem a la defensiva, no ens refundem com a conseqüència del que ha passat. Ho accelera, sí, en això vull ser honest, la patacada ens obliga a prendre decisions molt més ràpidament del que les teníem plantejades, però CDC ja tenia molt clar que havia de tancar una etapa i obrir-ne una altra.

Es proposen fer un país nou i un partit nou. Deunidó.

Sí, un partit nou per a un nou país, aquest podria ser un bon lema.

La refundació en el terreny nacional deu voler dir continuar en el sobiranisme i en el terreny social. ¿Això és posar Convergència més a l’esquerra?

Volem passar de la Catalunya autònoma a la Catalunya sobirana. CDC posava l’èmfasi en la construcció de la nació. Ara volem posar l’èmfasi en la construcció de l’estat.

¿Convertir-se en un partit nítidament i indiscutiblement independentista?

Sí, sí. Tenim com a objectiu l’estat propi, la independència. En això som molt clars.

I en el terreny social?

Posar la independència al servei de la justícia social, que és la igualtat d’oportunitats, l’equitat i el creixement econòmic, i, per tant, una economia al servei de la gent. Perquè des de l’acció de govern, havent de prendre decisions molt complicades, s’ha traslladat la percepció d’una CDC poc compromesa socialment. I volem una CDC de base molt social. L’objectiu en majúscules no és la independència, és la justícia social.

Si vostès ja esdevenen clarament un partit per la independència i fan un gir cap a la justícia social, van cap a l’esquerra. I això ja existeix, es diu ERC. Quina és, doncs, la diferència?

Que nosaltres som un partit que venia de l’ statu quo i el trenquem. Molt bona part d’aquest eixamplament del sobiranisme és gràcies a CDC. És la sincronia que hi ha entre el president Mas i una part important de la societat: aquell que ho ha provat tot per aconseguir l’encaix de Catalunya dins de l’estat espanyol, i acredita que no hi ha més marge i que Catalunya no és viable com a autonomia, però és viable com a nou estat. I després hi ha més diferències. D’acció de govern, de capacitat de gestió i rigor. Ens abocarem molt a les classes mitjanes del país.

Per tant, menys business friendly?

Per poder garantir la justícia social cal crear oportunitats perquè la gent s’arrisqui i creï llocs de treball. Per tant, business friendly sí, però al servei d’una economia social.

Això és la socialdemocràcia?

És l’espai entre el liberalisme segons el concepte nord-americà, allò que pugui representar Barack Obama, i el que a Europa és la socialdemocràcia. Però el model danès o l’holandès en matèria social i econòmica ens agraden. Ens movem en l’espai de la tercera viaque deia Tony Blair, un espai molt propi de CDC.

Rajoy, després de reunir-se amb Mas, reitera que no hi haurà consulta. Què li contesten?

Sense saber com es farà el decret de convocatòria, ja diuen que ho impugnaran. És simplement inaudit.

Hi ha una cosa que sí que saben, que és el contingut de la pregunta, i consideren que no es pot formular, perquè dóna lloc a una situació il·legal que és la secessió d’una part d’Espanya.

Però una part d’Espanya sí que pot iniciar una reforma de la Constitució que permeti la secessió dels territoris. Tu pots tocar el títol preliminar, que diu que Espanya és una nació. Conèixer l’opinió dels ciutadans sobre el futur institucional del país no ha de tenir necessàriament cap mena d’impediment. És el que diu Rubio Llorente, exvicepresident del TC: abans d’iniciar qualsevol modificació, fins i tot que porti cap a la independència, primer cal saber l’opinió d’aquell territori. Dins de la Constitució i dins de l’Estatut d’autonomia hi ha marge per poder fer la consulta amb la pregunta que nosaltres volem.

Quin percentatge de possibilitats té que se celebri la consulta?

Dependrà de quina sigui la mobilització del poble de Catalunya. Les urnes del 9 de novembre se les guanyarà el poble mobilitzant-se. Necessitem que aquestes urnes a qualsevol racó del país es puguin instal·lar amb garanties i amb elements de legitimitat, que aquells que volen votar que no entenguin que aquestes urnes són un instrument adequat per poder votar que no.

Si el govern central recorre la consulta i el TC la declara il·legal, ¿la consulta és il·legal?

L’endemà que pugui passar això el que segur que no farem serà quedar-nos de braços plegats, tenim molts elements de defensa jurídica per recórrer la suspensió i, eventualment, compensar legalitat amb legitimitat.

Què vol dir això?

Que si hi ha una llei emanada d’un Parlament legítim aquesta llei ha de tenir una certa operativitat.

La comunitat internacional preguntarà a Madrid si el referèndum és vàlid. Si diu que no, el món veurà que Espanya no vol comptar els vots, però el resultat no serà homologable en l’àmbit internacional.

Si el 9-N arribem a la conclusió que no podem acreditar un resultat homologable internacionalment, buscarem un altre instrument.

Les plebiscitàries?

Buscarem un altre instrument, però centrem-nos a fer-ho possible el 9-N. Però aquella idea que se suspèn i l’endemà no fer res, que ningú s’equivoqui, això no passarà, perquè CDC i Mas no deixaran que passi.

¿Descarta categòricament que el 9-N hi hagi eleccions anticipades?

Sí.

¿Té la impressió que el govern espanyol s’està despentinant relativament poc per frustrar la voluntat de votar? És a dir, que utilitzant la fiscalia, l’Agència Tributària i el ministeri d’Exteriors està posant obstacles eficaços?

No, el que comença a generar perplexitat a escala internacional és la seva incapacitat de moure’s.

Angela Merkel i Manuel Valls van fer pinya amb Rajoy.

Sí, poden fer pinya, però altres actors importants en l’àmbit europeu ens expressen inquietud perquè no hi ha cap alternativa. En la reunió de Mas i Rajoy, una de les coses més rellevants és la negativa a oferir cap mena de tercera via. I al món hi ha dos principis que són fonamentals. El primer és que fins que no existeix el problema no es gestiona el problema. I nosaltres encara no existim. Fins que no existim, a Alemanya i França, entusiasme zero. I segon, a Europa li pot interessar que al sud hi hagi un estat amb una forta base industrial, potència logística, una economia molt diversificada i molt oberta, d’alt valor afegit, que per valors, estructura econòmica i dinamisme s’assembli als estats del centre i el nord del continent.

Montoro afirma que rebaixant els interessos que cobren pel FLA havien donat aire a la tresoreria de les comunitats. És un insult?

Sí. És una pretesa pau a canvi de territoris. La pretesa pau és: “No us ofego del tot a canvi d’acceptar i agenollar-vos davant de la recentralització que està perpetrant l’Estat”. És simplement ofensiu, ignominiós, indecent que l’estat espanyol s’estigui enriquint amb el FLA, que no són diners que ens donen sinó que són els nostres propis diners, que ens els deixen amb un tipus d’interès superior al de mercat, i amb el qual l’estat espanyol fa negoci. És simplement indecent. I, per tant, quan surt Montoro i s’expressa amb aquesta actitud fatxenda, ens reforça. Prou de ser en un estat que ens trepitja, perquè hi ha un intangible fonamental, que és la dignitat. Això comença amb la majoria absoluta del president Aznar, quan toca un intangible que és trepitjar la dignitat d’un poble. I fer-ho desferma una força mobilitzadora extraordinària, que si es pot transformar en energia positiva és imparable. I això és el que es desconeix des de Madrid.

El conseller Mas-Colell va dir que no pensava retallar més en educació i en sanitat. Augmentaran el dèficit?

Sí. Miri, som el 20% del PIB espanyol i les mesures contra Catalunya afecten el conjunt de l’Estat. Això potser no ho han meditat prou. Retallar en benestar i salut, no poder pagar les nòmines dels treballadors públics, tot això no ho farem.

Després del que ha passat m’imagino que no té sentit esperar que ERC vulgui entrar al govern Mas...

No, home, no, depèn. La pregunta que ens hem de fer és: ¿volem que això vagi bé? ¿Ens creiem que Catalunya pot ser un estat independent d’Europa? Nosaltres diem que sí i utilitzarem tots els instruments democràtics per fer-ho, i si un d’aquests instruments és reforçar el govern, estic convençut que tothom estarà a l’altura. Si cal que ERC reforci el govern, estarà a l’altura.

Aquest coet del Tintín al seu despatx deu ser la gran metàfora del procés, oi?

A l’època de la JNC ens inspiràvem en una frase de Joan Maragall: “Demaneu l’impossible per aconseguir el possible”. Demaneu la lluna i no tingueu cap dubte que la lluna acabarà venint. En versió més actualitzada, Nelson Mandela deia: “Tot és impossible fins que es fa”. Doncs nosaltres volem que això que ens hem plantejat sigui possible. 300 anys després, el gran miracle és que hi siguem. Tots els manuals de lògica deien que hauríem d’haver desaparegut com a nació; hi som i estem en condicions de recuperar la llibertat. I això és el que ens ha de donar el coratge per afrontar aquesta última part, que serà molt poc de poesia i molt de prosa.