Josep Pujol es fa l’amo del 'FAQS'

El Preguntes freqüents s’ha posat les piles quan s’han vist expulsats de la graella de TV3. Primer amb l’entrevista de fa dues setmanes a José Manuel Villarejo. I aquest dissabte amb la de Josep Pujol i Ferrussola. El fill del president va reconèixer haver decidit parlar en directe a la televisió motivat per algunes de les declaracions que havia fet l’excomissari en el mateix programa. I perquè percebia que la versió dels fets que ha defensat durant anys la seva família coincidia amb altres relats sobre les clavegueres de l’Estat.

La narració de Josep Pujol era llaminera. El Petit Nicolás, Victoria Álvarez, Villarejo, Jorge Fernández Díaz, Paco Marhuenda, Alicia Sánchez-Camacho, Mariano Rajoy, Jorge Moragas, Javier de la Rosa i Albert Boadella van ser personatges que desfilaven per una història rocambolesca. El convidat va saber vendre el relat com a aparentment senzill i transparent. La fatxenderia explicativa de l’empresari i la seva persuasió argumentativa van ser claus per atrapar l’espectador. Passats pel seu sedàs, els fets no semblaven contenir ni un bri d’opacitat ni corrupció per part de cap membre del clan Pujol. Tot els hi ha anat passant malgrat ells, que són víctimes innocents d’una conspiració complexa. Des dels primers minuts Josep Pujol es va fer l’amo del programa. I no perquè Cristina Puig no s’hagués documentat, sinó perquè la retòrica del seu entrevistat la va anul·lar. La periodista va quedar al servei del convidat. Les preguntes, més que pensades per buscar les esquerdes al personatge, estaven plantejades perquè Josep Pujol es pogués esplaiar ordenadament sense que cap interrogant li demanés una mica d’esforç o el posés en entredit. Cada qüestió era una assistència de gol. El guió de l’entrevista va seguir un ordre cronològic del cas Pujol perquè l’audiència no perdés el fil. I això ho va posar massa fàcil al convidat. Van anar revisant i desgranant tot el cas, però hi ha un fet indiscutible: en matèria judicial ningú coneix millor els detalls que el mateix afectat. Per tant, sempre tindrà més recursos i argúcies que li facin portar la narració per on ell vol. 

Cristina Puig pràcticament no va repreguntar ni el va interrompre. Les preguntes no estaven preparades amb l’objectiu que el convidat hagués de bregar una mica per contestar. La presentadora no va demostrar l’esperit de combat que exigeixen els convidats hàbils que tenen tendència a dominar el discurs. I a mesura que va anar avançant l’entrevista, la lluita contra el temps es va prioritzar a la necessitat de collar el convidat. Cap al tram final, les presses per acabar encara van afavorir més Pujol. El torn de preguntes dels col·laboradors semblava que fes nosa als responsables del programa. Fins i tot, a l’acabar, Puig es va acomiadar amb una fredor sobtada i lacònica una mica estranya, que no s’ajustava al to que havien mantingut fins aleshores. Pujol es va erigir en el guanyador indiscutible de la nit, de manera folgada i tranquil·la. Tant que es va queixar el convidat del periodisme i dels periodistes, no es pot queixar del regal que li van fer dissabte a la nit a TV3.