Mira, Josep, xurri, no és el que sembla. Si tu ara em dius que una reina, la que sigui, i no de Galilea, es fa un retrat amb una pashmina (que vindria a ser una túnica, rei) per dir a l’amant que hi pensa, en ell, jo et dic que perfecte, Josep, Pep, és que sí, i tant, és que no és el que sembla. No et pensis que m’he fet un retrat amb una túnica regalada per altri. Josep. A tu no et floreix res més que la vara, i jo tinc sang a les venes. De fet, millor que no et floreixi.
Et puc dir, i et juro, que no és el que sembla. No és el que sembla, Josep. Estic prenyada perquè va venir un colom, que és l’Esperit Sant, i em va donar la bona nova. Tindràs un fill i serà el fill de Déu. Sí, Josep, la història té algunes llacunes, no ho puc negar i no ho nego. El bou i la mula, dos animalons abandonats en un estable, amb el preu que es paga pel bestiar... Que sí, que sí, que tu ets el primer pare adoptiu de la història i la història no et fa justícia, amore, xurri.
Però mira, tranquil·litat i bons aliments, el nen en certa manera se t’assembla. Jo era a casa, a la nostra humil casa, i va venir un colom. T’ho juro, sí, no facis aquests ulls, que et conec. I llavors, va... i llavors va i em diu: “Tindràs un fill i serà el fill de Déu i és per això que t’ha deixat prenyada un colom, que tothom diu que és com una rata d’aigua".
Ho entens, eh, Josep? A tu et pot semblar que soc una verra, que la meva joventut i bellesa (no la podem negar, amor, ni de broma) em comprometen, però no. El cas, Josep, amor, xurri, és que no. Que no. Que no és el que sembla. Estigues tranquil que ha sigut un colom. Un colom blanc, t’ho juro.
