La universitat dels covards
Rectors i degans no volen problemes amb les minories xantatgistes. Per això els qui haurien de ser els darrers sentinelles del pensament crític han acabat convertits en pobres persones sempre disposades a rebaixar-se tant com calgui quan ensumen el mínim conflicte amb els estudiants més radicalitzats.
La plaga d’estupidesa als òrgans de govern de les universitats té aires de pandèmia. Edimburg ha estat la darrera a pujar al carro de la beneiteria, a rebuf de l’onada del #BlackLivesMatter, sucumbint a la pressió d’un grupet anomenat Black & Minority.
Els mandarins actuals de la històrica universitat han enviat a la paperera el seu estudiant més universal, David Hume. No s’ha salvat malgrat que sense les seves aportacions no s’explica l’abraçada que a Occident férem a partir del XVIII a la raó il·lustrada per parir els valors, ara amenaçats, sobre els quals descansa la nostra societat de tarannà liberal humanista.
N’hi ha hagut prou amb una noteta que el savi va deixar escrita enmig de la seva gegantina obra, referida a la inferioritat dels negres, perquè els activistes hagin torçat el braç de les autoritats universitàries, que han corregut a canviar el nom de l’edifici central, conegut fins ara com la David Hume Tower, per un asèptic 40 George Square.
L’esguerro hauria pogut ser pitjor. Black & Minority volia també que el nom de David Hume fos substituït pel de Julius Nyerere, primer president de Tanzània i primer estudiant africà que va completar estudis a Edimburg. Finalment no va passar la prova del cotó fluix perquè durant el seu mandat va demostrar entre gens i cap empatia, per dir-ho amb suavitat, amb els homosexuals del seu país.
Que els nostres avantpassats eren racistes ja ho sabem. N’hi ha prou entenent que eren gent d’un altre món per posar les coses a lloc i seguir honorant les figures més notables que feren aportacions valuosíssimes perquè el nostre món fos millor. David Hume n’és una.
Així que la decisió de la Universitat d’Edimburg, més que llum sobre el passat, el que fa és il·luminar l’estupidesa creixent del present. Als que han donat curs a aquesta decisió l’acadèmia els importa bastant menys que viure el seu mandat sense destorb. Això els situa en la categoria dels covards o estúpids, o les dues coses al mateix temps.
Escòcia no ens queda lluny. Fa uns mesos les autoritats de la UPF es va rentar les mans quan un professor va ser obligat a cancel·lar la seva participació en un acte acadèmic perquè els seus posicionaments no comptaven amb el vistiplau de la policia discursiva del col·lectiu LGTBI.
Si tot això passa a les universitats, amb gent que considera el saber com la primera baula de la cadena de la civilització, imaginem què podem esperar quan són regidors, amb els coneixements històrics d’un analfabet, els impulsors de mocions per retirar honors a un home com Heribert Barrera.
El segle XVIII, el de Hume, fou el de les llums. El XXI va guanyant-se a pols ser batejat, sense aigua beneïda perquè ningú se senti ofès, com el de les rucades.