Josep Maria Martí Font: “Que els alemanys fan trampes no és cap descoberta”
BarcelonaEl periodista Josep Maria Martí Font porta Alemanya a les venes. Va viure-hi la caiguda del Mur de Berlín i, vint-i-cinc anys després, acaba de revisitar-la al llibre Después del muro. Manté que el país no viu gaire bé crisis com la dels refugiats i la de Volkswagen.
Com viuen els alemanys la crisi dels refugiats, que en la gran majoria volen arribar al seu país?
La crisi dels refugiats és una gran oportunitat per als alemanys de reivindicar-se davant d’aquesta Europa que els acusa de tots els mals després de la crisi grega. És l’únic país de la UE que els ha obert les portes, el que més s’ha compromès en la seva acollida. En part ho fan perquè tenen una memòria històrica molt potent: ells van ser refugiats, milions d’alemanys van ser expulsats després de la Segona Guerra Mundial i molts van morir en el periple…
Ho tenen interioritzat, doncs?
De fet, ho tenen escrit a la Constitució. Diu que qualsevol perseguit polític té dret d’asil a Alemanya. Per a l’estat és una obligació acollir refugiats.
Però tot i així hi ha algun moviment, minoritari, en contra…
El fenomen crea importants tensions en determinades capes socials, sobretot perquè les dimensions han sigut espectaculars i perquè ha fet sorgir, a l’antiga Alemanya de l’Est, un racisme i una xenofòbia latents, que són comuns a tots els països de l’Europa de l’Est.
Són països xenòfobs i racistes?
Ho han sigut tradicionalment, perquè abans de la guerra eren països, com gairebé tot Europa, en els quals la xenofòbia era consubstancial a les societats. Diguem que ja hi havia antisemitisme abans que arribés Hitler. I tots aquests països que van quedar a l’altre costat del Teló d’Acer, en règims comunistes, van ser educats en l’antifeixisme, sense l’herència en negatiu d’antisemites o xenòfobs, amb la idea que tot el que surt de l’ànima sobre els estrangers és natural. No han fet la reflexió que ha fet Occident.
¿I l’escàndol de Volkswagen com afecta els alemanys?
És una taca tremenda a la seva reputació. De fet, a Después del muro ja vaig explicar com Berlín va imposar a la Comissió Europa els seus criteris, més laxos i menys estrictes, en la regulació de les emissions dels cotxes de gran cilindrada, els que es fabriquen a Alemanya. Va ser Merkel la que va fer rebaixar els controls i que les regles fossin més ambigües a la UE. El que no era públic aleshores és que, a més a més, feien trampes.
Senten vergonya els alemanys?
Vergonya i una certa por, ja que és un país que viu de l’exportació, sobretot del sector de l’automòbil. En el fons els alemanys són com tothom, són tan corruptes com els espanyols, els francesos o els anglesos. Però allà hi ha un sistema que funciona, i als corruptes els agafen, i moralment és molt reprovable. Però això no vol dir que no es faci: a Alemanya molta gent paga en negre, l’ schwarzgeld és molt habitual, però la Hisenda alemanya ho persegueix molt més. Descobrir que fan trampes no és una descoberta: en fan. I probablement n’hi ha més que no sabem, ha quedat clar que en saben fer molt bé.
¿Hi ha precedents d’un escàndol així a la indústria alemanya?
Hi ha el cas de Superlópez, el basc que va revolucionar la indústria automobilística quan va fer que tots els proveïdors estiguessin instal·lats al costat de la planta mare. Ell ho havia desenvolupat a Opel General Motors. Volkswagen el va fitxar i va aprofitar tota la feina, i al final, després d’una denúncia que Opel va guanyar, el van haver d’acomiadar.
¿I el lideratge de Merklel se’n ressent, de tot plegat?
Per Volkswagen no. Pels refugiats li està costant una petita davallada en els altíssims índexs de popularitat que tenia, però tampoc no es veu ningú que li pugui fer ombra. El problema que afronta Alemanya és que ara tindrà centenars de milers de persones que, d’una banda, són una benedicció, ja que són gent molt preparada en un país amb un enorme problema demogràfic, però de l’altra cal veure com funcionarà aquest procés d’integració. En això Alemanya ja té experiència, ja que ha viscut històricament migracions tant d’origen exterior com interior.
