La covid-19: un nou paradigma de malaltia planetària
L'antecedent proper més tràgic de la covid-19 es la síndrome d'immunodeficiència adquirida (sida), produïda pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Aquesta malaltia, que es va descobrir al 1981 i que ha afectat uns 40 milions de persones, es va originar en un virus d'immunodeficiència dels ximpanzés del sud-est del Camerun. Posteriorment a la sida, altres malalties recents com l'Ebola, la SARS o la MERS han estat originades per la transmissió de virus d'espècies animals salvatges a humans. Tal com va mostrar el 2008 un treball a la revista Nature, de 335 malalties infeccioses emergents sorgides entre el 1960 i el 2004, un 60% provenien d'animals no humans. Aquestes transmissions entre espècies animals no humanes i els humans no són, però, fruit de l'atzar. Hi ha força evidència que els canvis ecològics han provocat un augment de les taxes de malalties infeccioses emergents i reemergents. L'activitat econòmica promoguda per grans companyies industrials transforma els hàbitats i ecosistemes naturals de la terra de manera disruptiva i altera intensament els patrons i mecanismes d'interacció entre espècies.
Malauradament, en molts casos els mecanismes causals exactes i els impactes d'aquests canvis encara són poc coneguts. No obstant, en alguns casos aquestes malalties apareixen i es propaguen en circumstàncies que denoten els efectes d'un sistema de producció econòmic que destrueix els hàbitats naturals i les poblacions humanes que hi viuen, i no hi ha mecanismes efectius de regulació i protecció. Per exemple, l'obertura de carreteres per facilitar l'extracció de petroli i fusta o establir cultius de palma en zones de bosc primari, com ara la selva amazònica, els boscos de l'Àfrica central o els del sud-est asiàtic, afavoreixen l'establiment d'assentaments humans que propicien el contacte entre humans i fauna salvatge necessari per a l'aparició de noves malalties. En aquest context, la covid-19 se'ns mostra com el que podria ser un cas paradigmàtic de malaltia de l'Antropocè, seguint una seqüència que inclou la destrucció d'hàbitats naturals i l'extinció d'espècies, la producció, comercialització i consum d'animals no humans, la influència de lobis per anul·lar o endarrerir les mesures de protecció dels sistemes naturals i socials, i la limitació del coneixement científic actual i seu menysteniment per part de governs i empreses. John Vidal, en un recent article a la revista Ensia, ha assenyalat aquesta connexió entre la covid-19 i la salut planetària.
El Centre Xinès per al Control i la Prevenció de Malalties ha confirmat que el virus causant del brot de covid-19 a Wuhan provenia d'animals salvatges, la carn dels quals es venia al mercat del centre de Hankou de Wuhan, en el qual es comercialitzaven uns 120 animals, alguns dels quals vius, de 75 espècies diferents. El primer grup de pacients amb SARS-CoV 2 de Wuhan eren majoritàriament comerciants d'aquest mercat. Peter J. Li, professor de dret a la Universitat de Houston, fa anys que investiga els problemes associats a la distribució i venda d'animals salvatges pel consum humà a la Xina. Tal com va explicar Li en un article del 25 de març al South China Morning Post, que s'edita a Hong Kong, aquests mercats haurien esdevingut el medi idoni per afavorir el salt del virus SARS-CoV 2 des d'alguns animals infectats a comerciants i clients, i posteriorment a la resta de la població. Peter J. Li ha descrit com durant anys els intents del govern xinès per regular aquest tipus de comerç de carn d'animals salvatges han estat contrarestats per la influència de un potent lobi comercial els beneficis del qual depenen de mantenir l'accés d'un sector predominantment benestant de la societat xinesa a aquests animals. I completant la cadena causal, les advertències dels científics sobre el efectes potencialment catastròfics del risc de les malalties infeccioses emergents sovint no han estat escoltades. Experts com Zhong Nanshan i Guan Yi, tots dos reconeguts experts en SARS, havien advertit de la possibilitat d'una pandèmia amb origen als mercats de carn d'animals salvatge a la Xina i de la necessitat de prohibir aquestes pràctiques comercials.
En el cas de la covid-19, les solucions tradicionals, centrades en la salut humana, són necessàries però no suficients. Cal veure la covid-19 des del prisma de la salut planetària, és a dir, comprendre que la resposta a la pandèmia no tan sols ha de ser l'adequada per als humans sinó també l'adequada per al planeta, del qual depenem els humans. La prevenció de la transmissió creuada de virus d'espècies animals no humanes als humans s'afegeix com una raó de pes més per defensar urgentment la preservació dels ecosistemes naturals i aturar la massiva extinció d'espècies en curs. De la mateixa manera, la protecció dels drets dels animals esdevé un element clau per a la regulació del consum humà de carn animal en el marc de sistemes sostenibles de producció, comercialització i consum d'aliments. Els mercats, tant els d'aliments com els de valors, han d'estar regulats de manera efectiva per tal que els beneficis privats no esdevinguin tragèdies públiques. Quan la pandèmia s'atenuï i tots puguem recuperar una precària normalitat, el veritable repte seguirà sent transformar la nostra civilització en una societat justa i sostenible, que assoleixi un nivell zero d'emissions de gasos d'efecte hivernacle no més tard del 2050 i un elevat nivell d'equitat. I aquesta és la gran cursa contrarellotge de la humanitat.
Josep Maria Antó és investigador sènior d'ISGlobal i Parc de Salut Mar i catedràtic de medicina de la UPF
Cristina O'Callaghan és professora dels estudis de ciències de la salut de la UOC i investigadora associada a ISGlobal
