Canvi d'estratègia contra el covid

Fa set mesos que combatem el covid-19 i no estem guanyant. A Catalunya portem registrats 114.171 positius i a Espanya 704.209 (més de la meitat dels quals en els darrers dos mesos). S’estima que la xifra real de contagiats podria ser vuit vegades superior. El nivell de risc és altíssim i el ritme de contagis insostenible. L’OMS alerta del perill que aquesta segona onada a Europa, que creixerà encara més a la tardor, pugui ser pitjor que la primera, i la Comissió Europea acaba d’advertir que la situació a Espanya és “molt preocupant”. No tenim encara tractaments efectius contra la malaltia i l’arribada d’una vacuna és molt incerta. Tanmateix, la situació econòmica del país ja és crítica i no ens podem permetre un altre confinament total. Ens cal un canvi d’estratègia. Quines opcions tenim?

El 22 de maig vaig publicar aquí un article titulat “Reorganització immunològica” amb la voluntat d’encetar un debat sobre l’aplicació de criteris immunològics, com el passaport immunològic, a l’hora de prendre decisions de reorganització social i econòmica. L’amic i col·lega Jordi Nieva hi responia expressant els seus dubtes en un article titulat “Confinem el món?”, després desenvolupats en un altre més recent titulat “Sacrifici”. Comparteixo bona part del contingut d’aquests dos articles. Però crec que la solució no pot ser quedar-se de braços plegats i, estoicament, “assumir que inevitablement hi haurà més malalts”. És segur que hi haurà més malalts i morts, però depenent de com ens organitzem les xifres –i l’afectació de la llibertat individual– poden ser molt diferents.

El que seria desitjable és que com a societat fóssim capaços de reorganitzar-nos socialment i econòmicament per ajustar-nos a la nova complexitat a què haurem de fer front ben aviat. S’acaba de publicar a la revista Science un important article d’investigadors de Princeton on s’analitzen diferents escenaris de com podrien ser els propers cinc anys en la lluita contra el SARS-CoV-2. Tots aquests escenaris es caracteritzen per la convivència de persones amb diferents perfils immunològics. Hi haurà persones que hauran desenvolupat immunitat natural a curt termini perquè hauran passat la malaltia. Seguirà havent-hi persones que estaran passant la malaltia després de ser infectades per primer cop. Començarem a veure progressivament més casos de persones reinfectades per segona o tercera vegada, sigui per pèrdua d’immunitat natural o per mutació del virus. També hi haurà, molt probablement, persones que hauran perdut una part de la immunitat natural però que encara conservaran una certa immunitat parcial. En el millor dels casos, hi haurem d’afegir un nombre creixent de persones que tindran immunitat atorgada per una vacuna (ja sabem que no podrem vacunar d’entrada a tothom simultàniament). Finalment, hi haurà un percentatge de persones amb “total susceptibilitat”, és a dir, totalment exposades al virus sense cap grau d’immunitat, i una part de les quals seran persones immunològicament vulnerables. L’estudi planteja diversos escenaris possibles que determinen percentatges de població diferents en cadascun d’aquests grups, però tots els models mostren la creixent complexitat immunològica que durant anys caracteritzarà les nostres societats. Ens calen polítiques dissenyades per adaptar-se específicament i de la forma més adequada a cada grup.

Per altra banda, ja està arribant als nostres països una nova generació de tests d’antígens o tests ràpids que per uns cinc euros poden donar resultats en 15 minuts, amb una fiabilitat molt alta. Aquests tests permetran reorganitzar els nostres patrons socials, econòmics i culturals d’una forma molt més segura. Fer-se aquest test podria convertir-se en una acció rutinària per a tots aquells que vulguin entrar en un cinema, un teatre, un estadi de futbol, un centre comercial o fins i tot un restaurant o una discoteca. Es tractarà de crear “espais segurs”, lliures de virus, similars a les “zones netes” dels nostres hospitals –tot i que el risc zero és impossible–. A les persones que donin positiu, no se’ls permetrà l’entrada, esclar, i seran derivades al sistema sanitari. ¿Serà això contrari o incompatible amb la llibertat individual? Més aviat al contrari: serà la forma més eficient de tornar a recuperar diferents activitats i exercicis d’aquesta llibertat.

Ara tornem als criteris immunològics. El que serveixi per als tests d’antígens ha de servir també per força per als passaports immunològics. De fet, necessàriament passarà així. Tal com ja ha anunciat l’OMS, el col·lectiu de personal sanitari serà el primer que haurà de rebre les vacunes efectives i segures quan les hàgim trobat i fabricat. I això és així perquè els necessitem sans per poder continuar desenvolupant la seva tasca essencial. Un cop aquest col·lectiu ja estigui vacunat i sigui immune, per què no haurien de poder celebrar reunions de més de 6 o 10 persones? Per què se’ls ha de prohibir fer cap activitat si no representen un perill per a la resta de la població ni per a ells mateixos –o, per ser més precisos, si el risc que presenten és quasi negligible?–. Es podria dir que no podem fer discriminacions, que seria injust cap a les persones no immunes a qui no es permet aquestes activitats. Però això seria com dir que els que donen positiu en el test d’antígens són discriminats quan no se’ls permet entrar a un teatre. Absurd.

Aquest no és un tema senzill. La casuística és molt gran i les consideracions que s’han de fer tantes i tan variades que no les puc tractar totes aquí. L’única cosa que vull defensar és que, com deia l’amic Nieva, de tant en tant a la història succeeixen coses que ens fan repensar les nostres societats de dalt a baix, i en aquests moments històrics els juristes tenim una responsabilitat important. Davant l’evidència que la cosa no va bé, que no estem guanyant encara aquesta guerra, i que necessitem canviar d’estratègia, no puc sinó tornar a convidar tothom a repensar la manera com reorganitzem la nostra vida i la nostra societat. I en aquesta tasca els criteris epidemiològics i immunològics han de ser –com els valors centrals de la llibertat, la igualtat i la fraternitat– part ineludible del nostre raonament.