Un estiu de foc
Aquests mesos estivals han passat, lamentablement, marcats per la petjada dels incendis. Alguns són ben propers, com el de la Ribera d’Ebre –que va calcinar unes 6.000 ha de bosc, matollars i conreus i que ha transformat totalment el paisatge d’aquestes terres– o el de Gran Canària –que ha cremat més de 9.000 ha, la major part en espais naturals protegits i que també tindrà una greu repercussió en els paisatges del centre de l’illa–. Ara bé, els més greus s’han produït en dos dels grans biomes forestals del món: el bosc boreal i la selva tropical. A Sibèria es calcula que s’han cremat, segons Greenpeace, 12 milions d’hectàrees forestals, les quals han generat una emissió a l’atmosfera de més de 166 milions de tones d’anhídrid carbònic, així com la deposició de les cendres en el gel i l’efecte del foc sobre el permagel, fets que també afavoreixen l’escalfament global. La situació a la selva amazònica, que és la llar del 80% de la biodiversitat del planeta és, també, molt greu, ja que durant les tres primeres setmanes d’agost s’hi han detectat més 70.000 focus d’incendis, més del doble dels detectats l’any passat. Algunes veus apunten que darrere l’augment d’aquests focs s’hi amaga la mà dels agricultors i els ramaders. Es diu que ho fan per guanyar més terres al bosc i, al mateix temps, obtenir veloçment un vistiplau per als seus projectes enmig de la inacció del govern de Bolsonaro.
Certament, l’espai forestal és el gran perjudicat d’aquest estiu i, de retruc, ho és també el clima i el futur del planeta. La desforestació té una estadística llarga en el temps i sembla que no té aturador. Cal tenir present que és la culpable del 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Malgrat aquests desastres ambientals que acceleren l’escalfament de la Terra, no sembla que el conjunt de la societat en tingui prou consciència i promogui les accions necessàries per fer front a aquesta dramàtica situació. Només cal recordar que, segons el baròmetre del CIS, els temes ambientals no apareixen entre les 10 primeres preocupacions de la societat espanyola. Per què es produeix aquesta manca de preocupació entre la població? L’escriptor nord-americà Jonathan Safran Foer, que acaba de publicar el llibre 'Podemos salvar el mundo antes de cenar', explica, abans de presentar-nos la seva recepta per lluitar conra el canvi climàtic, que potser existeix un problema de comunicació i de percepció a l’entorn de la crisi ecològica que viu la Terra. Ell afirma que, sense una bona història al darrere, no es convenç ningú i que, per tant, els informes, les previsions dramàtiques, les dades, les gràfiques, les imatges de satèl·lit, les pel·lícules colpidores sobre la fusió de les glaceres segurament no són suficients i potser, fins i tot, són contraproduents.
Certament, hi ha un excés de catastrofisme en els temes relacionats amb el canvi climàtic quan el debat de veritat, si volem aturar la dinàmica actual, va molt més enllà dels incendis i la desforestació i està relacionat directament amb el model econòmic de la major part dels països del món i en la responsabilitat dels seus governants.
Per tant, caldrà esforçar-se a explicar, des de l’emotivitat, la senzillesa, la veritat... una bona i veritable història que suggestioni, sense banalitzacions, el conjunt de la societat. No és un repte fàcil però cal prendre nous camins que s’allunyin del catastrofisme i que ens facin prendre consciència que el futur del planeta està en joc, que el tenim a les nostres mans. Cal destacar, per sobre de qualsevol altre fet, que hem de passar a l’acció a nivell personal, familiar, d’organitzacions polítiques, socials i d’altres per exercir un paper actiu des d’ara mateix i sens treva. El compte enrere ja fa temps que ha començat!
