José Domínguez: "No penso anar a votar. Després de les eleccions, no passarà res"

José Domínguez va néixer a Barcelona, viu a Vilafranca i treballa a mig camí, a la fàbrica de Seat a Martorell. Tot i preocupar-se dels afers públics, és un dels molts catalans que el 25-N no votaran.

Quina relació tens amb la política?

És un tema que m'interessa i m'agrada. Una altra cosa són els polítics i les seves pràctiques. Des de jove sempre he tingut inquietuds, i ara, d'ençà que sóc a Martorell, estic afiliat al sindicat CGT. Però en la vida política no m'hi implico, perquè crec que els polítics viuen en un món paral·lel.

T'has plantejat si aniràs a votar el 25-N?

No m'ho plantejo, perquè no penso anar a votar. Vaig votar un cop, a Iniciativa, i amb el meu vot van fer coses que no em van semblar bé. Em van decebre. I com que ja em van enganyar un cop, ara no hi confio. Penso que és una qüestió de sistema, com molta gent.

Què els demanaries, als polítics?

Que marxessin. Algú s'hi ha de dedicar, sí, però ara tenen massa privilegis i això és perillós. Hi ha gent que es dedica a la política des dels 20 anys i no ha treballat en sa vida. Aquestes persones no tenen els problemes que té la gent normal. Viuen en aquell món, d'aquelles coses.

¿Tens la sensació que la societat també se sent responsable dels afers públics?

La societat és menor d'edat. Estem mimats, tot i que també interessadament. Ens ho donen tot fet, perquè hi ha algú que li interessa fer-ho tot ell, que són els polítics i tota classe d'administracions. N'hi ha moltes que no sé per a què serveixen, com la Diputació. Només sé que posen multes de tant en tant. I dels municipis el que jo noto és que hi ha zones blaves per tot arreu.

En el dia a dia, quines coses notes que t'afecten negativament de la política?

La societat és injusta i s'està fent, molt ràpidament, encara més injusta. Portem dues reformes laborals que jo encara no he vist que hagin creat cap lloc de treball. Només serveixen per acomiadar. I en la sanitat també es van notant coses, com l'euro per recepta.

Tu amb qui parles de política?

Amb els companys de feina, suposo que com tothom. És un tema recurrent, se'n parla. Del tema de la independència, per exemple, se n'està parlant, al carrer.

I tu què en penses del que es planteja?

Penso que està molt bé, perquè tot va començar amb una manifestació popular, i de fet són els polítics els que s'hi han apuntat després. Em sembla molt bé, perquè tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació, és evident. Però que hagin comprès tant aquella manifestació i no en comprenguin gens d'altres, o fins i tot les reprimeixin, em fa pensar que no estan a prop de la gent.

Aquesta situació que es planteja ara, et crea incertesa?

No. La veritat és que no em crec res. Tampoc al PSC i el PSOE, que no han fet mai res pel federalisme. Penso que, quan passin les eleccions, s'acabarà el bròquil. No passarà absolutament res, n'estic convençut. Es reuniran els guanyadors, el senyor Mas i el senyor Rajoy, faran una bestreta, i s'acabarà el tema.

Si les eleccions serveixen perquè passi alguna cosa, quina cosa t'agradaria que passés? Un canvi, seria bo o no?

Depèn de per a què. De què es tracta, de la cultura? Si és per la cultura, possiblement sí. Però traurem els peatges, si som independents? Jo penso que no. I quina mena d'estat? Serà una república? Són moltes preguntes. Això vindria de la mà d'un partit que, a part de la independència, té molts plantejaments que per a mi i per al meu entorn són negatius.

Ets pessimista socialment o vitalment?

Socialment. Jo sóc molt alegre. Però si fos pels polítics, estaria tot el dia plorant.