La jornada contínua i el terraplanisme

Les extraescolars obren una bretxa social entre els infants
23/06/2023
2 min

Anna Simó, consellera d’Educació, afirmava aquesta setmana que les escoles catalanes han viscut uns anys de molts canvis. Una pandèmia, el tancament de les aules, la reducció de les ràtios professor-alumnes, la gratuïtat de l’educació infantil o l’avançament del curs escolar. Alguns, com l’educació online, van ser la resposta a una situació sobrevinguda, per tornar a la normalitat després. Però d’altres, com la jornada contínua o les tardes de lleure, tenen el risc de quedar-se més enllà del que les circumstàncies exigien. 

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’any passat, el curs escolar s’avançava a Catalunya a principis de setembre per evitar, en certa manera, allò que es coneix com a oblit estival: la pèrdua d’aprenentatge que, especialment els nens i nenes de les llars més vulnerables, viuen durant els llargs mesos d’estiu. Un avançament que no augmentava les hores lectives previstes, per la qual cosa es reduïa el temps a classe al setembre a 4 hores diàries. A canvi, es “compensava” els alumnes amb tardes de lleure a l’escola. 

Una avaluació d’aquest programa encarregada per la Generalitat revela que aquest model posa en risc l’equitat educativa que l’avançament del curs precisament vol promoure. El fet que assistir-hi o no sigui opcional, i que la qualitat de les activitats de lleure hagi estat molt diferent entre els centres, fa que les diferències segons l'origen socioeconòmic dels nens s’accentuïn. Les famílies catalanes es divideixen més que mai entre les que poden pagar una extraescolar bona per als seus fills i les que no. 

D’aquesta avaluació en surt una proposta de millora, en la qual coincideixen els experts, la comunitat educativa i les famílies: tenir un horari lectiu complet, tant al matí com a la tarda. És un missatge molt similar al que la setmana passada llançava l'OCDE a totes les escoles de l’Estat: eliminar la jornada contínua, intensiva de matins. La jornada partida, majoritària als centres privats i concertats, es va convertint cada cop més en un record als centres públics. Catalunya i el País Basc n’eren l’excepció, però malauradament aquesta tendència va canviar durant la pandèmia. Les jornades partides contribueixen a la millor formació i salut dels infants –pensem en l’ús dels menjadors escolars per a les famílies amb menys recursos i una alimentació menys completa a casa–, així com a la conciliació laboral de les famílies –especialment, les mares–. Les jornades partides ajudarien també a baixar les elevades taxes que patim –en particular, els menors de llars amb menys ingressos– d’abandonament escolar prematur. 

Si l’evidència científica, generada per l'avaluació dels programes o pels estudis especialitzats, hauria de ser important a l’hora de definir polítiques públiques, ho és més encara quan parlem d’àmbits com l’educació, claus per construir una societat equitativa. Si en fer polítiques d’educació no llegim els llibres adequats, no tenim un futur gaire sòlid. I defensar la jornada contínua és com dir que la Terra és plana: tan intuïtiu com erroni. 

Elena Costas és economista i sòcia de KSNet
stats