Octubre negre

Ahir la negativa de la Moncloa a retirar l’aplicació de l’article 155, fins i tot davant la predisposició del president Puigdemont a convocar eleccions al Parlament, culminava un mes d’octubre negre a Catalunya. Va començar amb una greu vulneració de drets i llibertats fonamentals, i amb una brutal repressió de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil contra persones que només van mostrar la seva voluntat de votar. Posteriorment, amb les mesures esmentades que acompanyaran l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, les institucions espanyoles han demostrat no tenir escrúpols per vulnerar els principis bàsics de l’estat de dret i per convertir la democràcia espanyola en una farsa.

El govern de Rajoy no només ha aconseguit ser el que acumula més casos de corrupció de la UE, sinó que també és el més autoritari. Als 900 càrrecs del PP imputats per corrupció s’hi sumen ara més de 1.000 persones ferides en les salvatges càrregues policials ordenades per intentar frenar el referèndum, que van fer la volta al món. Mitjans de comunicació internacionals lliures de censures i organismes prestigiosos com l’Assemblea del Consell d’Europa i la prestigiosa ONG Human Rights Watch van criticar durament l’actuació policial de la jornada electoral. A això cal afegir-hi la vulneració de drets i llibertats en els dies previs a la votació: escorcolls sense ordre judicial, violacions de domicili i del secret postal, cancel·lació de pàgines web, prohibició de reunions, detenció d’alts càrrecs i tècnics de l’administració, vulneració del dret a un recurs efectiu i del dret d’audiència, etcètera.

El discurs que va pronunciar el rei Felip VI, més mossegador que moderador, no va apaivagar la crispació. Amb paraules i gestos amenaçadors, el cap de l’Estat va ferir de manera irresponsable la dignitat d’aquells demòcrates pacifistes que van sortir als carrers de Catalunya per defensar col·legis electorals, urnes i vots. No era el moment de diatribes, ni d’altiveses, ni de reprensions estèrils. El monarca es va limitar a acatar disciplinadament les consignes d’un govern espanyol rabiós i va perdre una meravellosa oportunitat per demostrar el que va prometre en el seu discurs de proclamació com a rei: “contribuir a l’estabilitat del sistema polític espanyol”.

Segons informes del Consell d’Europa, Espanya segueix a la cua de la Unió Europea en independència del poder judicial, i així es va confirmar amb l’ordre del govern de Rajoy a la jutge Lamela, de l’Audiència Nacional, d’empresonar Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i amb el cúmul d’irregularitats jurídiques i la ignominiosa vulneració dels principis més elementals de l’estat de dret.

I tot això, per a més escarni i desgràcia, amb el suport de Ciutadans, que s’ha situat en l’extrema dreta, i d’un PSOE que ha perdut el nord de l’esquerra, diu amén a les indecents propostes de Rajoy i és incapaç d’oferir solucions polítiques alternatives al càstig inhumà del govern d’Espanya. Les dues forces polítiques han donat suport a les mesures desproporcionades i inconstitucionals -com afirmen molts constitucionalistes- que seguiran a l’aplicació de l’article 155 i la suspensió de l’autonomia catalana. Albert Rivera i Pedro Sánchez saben que deixar l’execució d’aquestes mesures en mans d’un govern del PP malvat i sense miraments comportarà encara més coacció i vulneració de drets i llibertats. El 155 pot ser útil per saciar el desig de Ciutadans d’humiliar els més de dos milions de catalans que van votar l’1 d’octubre i per dissimular la ineptitud d’un PSOE impassible davant la repressió i la vulneració de drets humans, però empitjorarà la situació política a Catalunya i comportarà massives protestes socials i un boicot explícit a les ordres que procedeixin de Madrid per usurpar les funcions del govern legítim de Puigdemont.

Ha quedat sobradament demostrat que la defensa del dret a decidir i el moviment independentista no eren ni són un suflé, ni una obsessió d’una elit governamental, sinó l’afany ferm i valent d’una àmplia majoria del poble de Catalunya, que no es combat ni amb una colla de policies infonent terror a cops de porra, ni ensinistrant jutges i magistrats perquè imposin penes severes, ni polititzant el Tribunal Constitucional, ni amenaçant empreses perquè marxin de Catalunya, ni executant un cop d’estat a la democràcia a través de l’article 155. Al contrari, tots aquests infaustos mètodes generen més adhesions al moviment democràtic català i més cohesió en contra d’un règim espanyol viciat, corromput i decadent.