Jordi Évole: L'humor com a esquer

Ensenya l'emperador nu fent veure que s'ha perdut i no sap on es fica. És impertinent des de la franquesa del nen que no ha après a ser hipòcrita. Els poderosos hi flirtegen per treure'n rèdits però, quan se n'adonen, ja han fet el ridícul.

Els anys de guionista li donen reflexos per fingir la frescor del directe. Té la simpatia relaxada que fa que et confiïs i abaixis la guàrdia. I és prou fidel a les avorrides camises de quadros perquè sembli un fill dels veïns.

L'èxit l'ha fet ambiciós. De buscar l'emoció d'un moment televisiu ha passat a fer servir l'entreteniment per formar una audiència massa castigada pel fracàs escolar.

La broma poca-solta és l'esquer perquè algú que mai agafaria un llibre entengui què passa a Palestina. Tractant amb humor temes seriosos, el peix que pica no deixa anar l'ham.

Accentua l'aire de perplexitat perquè el menys intel·lectual se senti còmode en la seva mirada i, un cop atrapat, es plantegi preguntes que no s'havia fet mai.

Vol mostrar coses sense prejudicis, però treballa on treballa, i la neutralitat que exhibeix davant un sionista no la manté davant un líder del PP.

Si un dia el crida TV3, potser acabarà de polir el seu català interferit. Però si una cosa no l'amoïna és que les càmeres el cremin.

Sap que té prou talent per tornar a l'altra banda i prou amics perquè deixar de ser reconegut al carrer li suposi un gran descans.