Síria: "Mals actors, mal teatre, mal públic"

Director de FundiPauEl cap de setmana passat, l’atac dels Estats Units, la Gran Bretanya i França a Síria va generar una notable intensitat de reaccions en l’àmbit polític, a la premsa i a les xarxes socials. Em va sorprendre tant d’enrenou i, ràpidament, vaig veure que aquesta sorpresa era compartida per molta de la gent que ha anat seguint el conflicte sirià.

Esclar, un atac militar exterior situat fora de la llei és un fet, a més de noticiable, greu i condemnable. Però, malauradament, a Síria hem vist durant 7 anys una llista inacabable de barbaritats, vulneracions de drets humans, atacs militars, ingerències internacionals, crims de dret internacional, etc., que han despertat ben poques reaccions. I tot i que és cert que tot nou atac pot implicar més benzina per al conflicte i més desestabilització, els Estats Units havien informat prèviament Rússia de l’atac, i Rússia havia avisat Síria. Tot plegat sembla més una escenificació pactada per a consum intern que no pas un atac amb ànim de moure l’equilibri de forces. Inevitablement, em ressonen al cap les paraules de Lluís Llach a ‘Fills d’Hiroshima’: “Mals actors, mal teatre, mal públic, teló”.

Però l’atac i les declaracions públiques al seu voltant ens han permès veure les elevades dosis d’hipocresia i cinisme que, tot i que són habituals en la política exterior, són especialment feridores en el cas sirià.

Per començar, el president nord-americà, Donald Trump, un personatge tot ell ple de contradiccions i inconsistències, parla de l’ús intolerable de les armes químiques. Però els Estats Units són un dels pocs països del món que encara tenen armes químiques, unes armes prohibides el 1992. Ja van incomplir el termini del 2012 per eliminar tots els seus arsenals i en tenen un altre per d’aquí 5 anys. Així, si no hi ha nous incompliments, els Estats Units hauran trigat 30 anys a fer la feina a què s'havien compromès. No sembla que hi hagi una gran pressa per desfer-se d’aquest perill "intolerable". ¿Potser l’atac, doncs, es deu a una preocupació pel patiment de la població siriana? Esclar, per això Trump va ordenar fa més d’un any la suspensió temporal de l’entrada de ciutadans d’alguns països, entre els quals... sí, Síria.

El règim de Baixar al-Assad va afirmar que l’atac va ser "bàrbar i brutal". Si aquest atac, sense cap mort i ferit, és bàrbar i brutal, quins qualificatius es podrien fer servir per a la immensitat d’accions (assassinats, bombardejos sobre àrees civils, desaparicions, tortures, bloqueig d'ajut humanitari en zones assetjades, etc.) que el mateix règim ha infringit a la seva població?

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va donar suport a l’atac i va dir que les armes químiques "són una amenaça per a la pau internacional". Sens dubte. Encara ho són molt més, però, les armes nuclears, que, recordem-ho, en la seva estrena (Hiroshima i Nagasaki) van acabar suposant la mort de 240.000 persones. I cal saber que l’OTAN, tan preocupada per les armes químiques, va boicotejar l’any passat el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears. Un tractat que, malgrat tot, va veure la llum. I, per cert, la lluita ciutadana per aconseguir-lo (la campanya ICAN) va merèixer el premi Nobel de la pau.

El president Putin es va mostrar crític amb l’atac nord-americà perquè "empitjora la crisi humanitària siriana". Òbviament, els nombrosos atacs aeris russos executats els últims 3 anys a Síria no han tingut cap impacte ni han significat cap empitjorament humanitari, malgrat que estaven dirigits en diversos casos a zones poblades i, fins i tot, a instal·lacions sanitàries.

I què podem dir d’Erdogan, que es va declarar preocupat per les massacres del règim sirià, ell que tracta amb tanta cura, delicadesa i respecte el poble kurd?

Ha sobtat, també, veure gent (i algun líder polític) que durant 7 anys no ha dit res alarmant-se per l’atac i clamar "contra la guerra". Sens dubte, cal dir 'no' als atacs irresponsables i cínics del Sr. Trump. Però el "No a la guerra" fa molt que calia proclamar-lo. Durant 7 anys, el nivell de devastació i destrucció que ha patit la gent a Síria és incomparable amb cap altre conflicte armat recent: 500.000 morts, quasi 2.000.000 de ferits, 5.000.000 de refugiats, 7.000.000 de desplaçats, etc.

Sí, hem vist molt de cinisme i crueltat. Però, a diferència del que cantava Llach, no podem tancar-ho amb un "teló" perquè la població siriana pateix cada dia la barbàrie dels botxins, el passotisme dels indiferents i, a sobre, l’escarni dels cínics. I el seu drama no s’acaba pel fet que no vulguem veure-ho.