Merkel, el pròxim objectiu dels russos
No és gens estrany que Rússia arronsés col·lectivament les espatlles quan, dijous passat, Obama va anunciar que expulsaria els diplomàtics russos com a resposta a les activitats del Kremlin per manipular les eleccions del 2016. Es veu que a Moscou ja li va bé deixar que passin els dies, sabent que el 20 de gener un admirador seu substituirà Obama a la Casa Blanca i un vell amic dirigirà el departament d’Estat.
Però aquest canvi és agredolç: Vladímir Putin també ha perdut el seu home del sac predilecte. En un futur previsible, els Estats Units difícilment podran fer el paper d’enemic preferit de l’estat rus. Per tant, ¿qui té més números per ser el nou..., no, la nova dona del sac? Doncs Angela Merkel.
La cancellera alemanya és un objectiu perfecte. Alemanya té eleccions legislatives a la tardor, i ara que cada vegada hi ha més polítics afins a Moscou, Merkel potser es presentarà a un quart mandat sent l’única dirigent europea disposada a plantar cara a una Rússia que últimament trepitja fort.
Des de l’annexió de Crimea del 2014, Merkel ha sigut la veu més destacada partidària de castigar Rússia. L’any següent va acollir a Alemanya un milió de refugiats i va empènyer la resta d’Europa a fer el mateix, amb la qual cosa -segons els russos etnonacionalistes- va diluir la cultura europea. I la cancellera encara creu en una Unió Europea unida i integrada que sigui un bastió dels valors democràtics i, si més no implícitament, un bastió polític i econòmic contra Rússia.
Es veu que, aquest 2017, Rússia està fent plans per fer amb Merkel i els seus aliats el mateix que va fer amb Hillary Clinton i altres membres del Partit Demòcrata el 2016.
Al cap i a la fi, els mateixos hackers que van entrar als ordinadors del Partit Demòcrata, coneguts com a Fancy Bear o Sofacy Group, van atacar la xarxa del Parlament alemany; també els acusen d’haver robat documents d’alguns parlamentaris. Totes les revelacions sobre les interferències russes en les eleccions nord-americanes són un tast del que passarà en una campanya electoral que promet ser la més desagradable, dura i esgotadora de la història actual alemanya.
Aquest tast, però, és també el gran avantatge d’Alemanya. Ja sabem alguna cosa de les habilitats tècniques i els mètodes russos i -més important encara- cada vegada tenim més clar d’on venen ideològicament i com influeix aquesta ideologia en els seus atacs.
De la Guerra Freda en podem treure lliçons molt valuoses. El que avui fa Rússia és en gran part la versió digital del que els alemanys en dèiem, abans del 1989, Zersetzung. És una paraula difícil de traduir, però el millor és definir-la com l’equivalent polític del que passa quan s’aboca àcid sobre un material orgànic: dissolució i desintegració.
Els mètodes de la Zersetzung consisteixen a sembrar dubtes sobre les normes fonamentals de l’ordre democràtic occidental i les seves institucions; distorsionar i desacreditar els objectius de la Unió Europea, l’OTAN i l’economia de lliure mercat, i erosionar la credibilitat de la llibertat de premsa i les eleccions lliures. Els mitjans utilitzats per la Zersetzung són la difamació i, a través de la difusió de mentides i falses notícies, la creació d’una zona grisa de dubte en què els fets lluiten per sobreviure.
Tot això ja ho hem vist abans al KGB i la Stasi: la guerra psicològica, la difusió de rumors, les maquinacions per subornar polítics i després desemmascarar-los com a delinqüents. Ho van fer servir al seu país, contra els dissidents, i a l’exterior, contra els enemics occidentals. Putin i els seus antics col·legues del KGB han de saber que, aquesta vegada, coneixem millor les seves jugades brutes i el que han fet per adaptar la Zersetzung a internet.
El govern hi té un paper important, però també els periodistes i la societat civil. Els periodistes pressionarem empreses com Facebook i Twitter perquè estiguin alerta contra la difusió de notícies falses; denunciarem els mètodes russos d’agitació i propaganda sempre que els veiem.
Però també és molt important que se sàpiga clarament la ideologia que hi ha al darrere d’aquests atacs. Al setembre, el meu diari, Die Zeit, es va unir a l’emissora ZDF per revelar algunes dades sobre l’elaborada campanya de desinformació orquestrada per Moscou. Vam tenir accés a uns 10.000 correus electrònics que demostraven que ideòlegs pròxims a Putin van assessorar el govern rebel pro-rus de l’est d’Ucraïna.
Un dels missatges és un document que defineix les directrius temàtiques que havien de seguir els mitjans de comunicació aliats amb els rebels, com ara distorsionar els fets i falsificar les notícies, si calgués. “La Rússia d’avui ja no és la Rússia dels anys 90, però treballa incansablement per recuperar la força de la Unió Soviètica. La Rússia d’avui està en peu d’igualtat amb Occident -es deia en aquest document-. Ha començat una guerra diplomàtica d’abast mundial. Però Occident també pateix en aquesta guerra, i encara no es veu clar qui s’imposarà”.
No hi ha dubte que es van donar ordres semblants als exèrcits de hackers que van atacar els membres del Partit Demòcrata nord-americà i que ara estan tramant els atacs contra Alemanya.
El que es veu força clar és qui hi sortirà perdent. Putin i els mentiders irresponsables que el segueixen han de ser conscients que d’aquestes fal·làcies l’únic que en trauran és una altra generació perduda de russos que serien més útils al seu país si tinguessin al davant uns desafiaments intel·lectuals honrats i constructius. Un govern que calumnia el món exterior per fer creure que Rússia torna a ser un gran país està condemnat al fracàs, com ja s’ha vist en el passat.