L’un et diu que s’ha d’il·luminar millor la ciutat de nit per prevenir la violència sexual (i qualsevol altra), perquè les noies (i qualsevol) puguin anar de nit més tranquil·les, sense por. I tu penses que sí, que té raó. Però, llavors, l’altre et diu que s’han d’apagar els aparadors de les botigues de nit, i els monuments, perquè hi ha crisi energètica.
L’un et diu que calen zones verdes a les grans concentracions urbanes, per la biodiversitat i per l’ombra i l’oxigen. I tu penses que sí, que té raó. Però llavors l’altre et diu que és un malbaratament terrible gastar tanta aigua per regar-les, quan resulta que aquí al costat no tenen aigua per beure.
L’un et diu que els cossos “no normatius” són fantàstics, que la gent amb sobrepès és bonica, i que ja n’hi ha prou de criticar els massa prims en públic i els massa grassos en privat. I tu penses que sí, coi, que té raó, i t’alegres que fins i tot els anuncis de sostenidors i de crema corporal treguin noies (una mica) més grasses. Però ara el polític fa un tuit on anomena “orondos” diversos banyistes coneguts (i amb idees contràries a les seves) que van penjar a la xarxa l’esbarjo aquàtic.
L’una et diu que de dones en som moltes, i molt diverses, i que el feminisme ens inclou a totes. Però l’altra et diu que les trans no són dones i que poden fer coses tan perverses i rebuscades com afirmar que són dones només per guanyar en les competicions esportives femenines.
Així doncs, i a tall de resum: fanals sí, però aparadors no. Zones verdes sí, però sense regar-les. Estar a favor de mostrar cossos bonics, no normatius, sí, però si es tracta de fer política llavors podem burlar-nos dels quilos de més dels nostres enemics (des del nostre pes ideal). I totes les dones sumen, excepte les que no sumen, sempre segons la que fa la suma. Em sembla que ja ho he entès.
