El joc del calamar de potera

Els catalans, que tenim fama de sorruts (alguns ens ho treballem a fons com qui fa CrossFit), també som, quan toca, “participatius”. Durant els anys del Procés ens hem posat i tret samarretes, ens hem donat les mans, hem posat urnes i hem donat clavells als mossos... Ara, però, que som al post-Procés, hem après una cosa: les manis no serveixen per a res i tenir majoria absoluta en un Parlament, tampoc. Estem orfes de participació.

Ara hi ha el congrés d’Esquer(d)a Republicana i el de (No Gaire) Junts. Els ganivets, en forma de cleca o desautorització, van i venen des de fa dies, i el votant, estupefacte, els veu volar. És per això que tinc una idea que farà que l’indepe desencisat es mobilitzi de nou, que ja fa falta. Crec que la solució és un reality show, sempre amb el pedigrí catalanesc, no hi ha dubte. Es podria dir El joc del calamar de potera, però encara no he tingut temps d’anar-lo a registrar. Al programa, els nostres líders, que viurien junts en una masia, haurien de passar proves culturals (relacionades amb el Procés) però també físiques, en la línia del famós Humor amarillo. Per exemple, confeccionar un ninot d’en Junqueras en un temps rècord i penjar-lo d’un pont o tallar els cabells a diversos models a l’estil de Puigdemont, com més millor. Els espectadors haurien de votar, des de casa, per eliminar-los o salvar-los, i al plató, com a Gran Hermano, es retrobarien amb les seves famílies (polítiques).

Crec que el programa ho podria petar i faria les delícies de petits i grans. M’hi poso de seguida. I pel preu, que ningú no pateixi. Estic segura que ens posarem d’acord.