Diana Garrigosa: la discreció i la intel·ligència
La Diana Garrigosa ens ha deixat per sempre. El dolor neix del fet que mai més hi podrem tornar a parlar, a riure, a discutir, a compartir.
He passat els últims anys a prop seu a la Fundació Contra l’Alzheimer i la Fundació Catalunya Europa i el que més he admirat d’ella és la seva discreció. Mai va criticar ningú gratuïtament, sempre va procurar la col·laboració i va evitar la confrontació si no era estrictament necessària. És una mostra d’intel·ligència.
Garrigosa mai va pretendre tenir un protagonisme impostat i sempre va buscar la col·laboració i l’ajut quan pensava que sola no se'n podria sortir... i els va aconseguir sempre. És una mostra d’empatia i habilitat.
Va tenir un paper gens fàcil: ser la companya d’un home excepcional, el millor alcalde de Barcelona de l’últim segle i un gran president de la Generalitat que, si hagués aconseguit el visionari objectiu d’un nou Estatut, ens hauria estalviat molt de patiment i molta entropia política.
Descansi en pau.