Hola, consumidor d’electricitat

Hola, consumidor d’electricitat. Com estàs? No gaire bé, imagino. L’hivern ha estat fred, fosc i llarg i la factura de la llum no deixa de pujar. Cada cop que et toca pagar, et deus preguntar com i per què hem arribat a aquesta situació. ¿Que no deien que la liberalització del mercat elèctric ens portaria bons preus i una sana competència?

Durant molts anys va prevaldre la idea que el sistema elèctric era un “monopoli natural”. Era una forma d’explicar que és més eficient que una sola entitat es faci càrrec de les grans inversions en infraestructura per reduir costos gràcies a les economies d’escala. Que el preu de l’electricitat fos just era un altre motiu pel qual sempre s’ha dit que calia tenir el mercat de l’energia elèctrica ben lligat al control estatal: calia protegir-te, consumidor, perquè la llum és un subministrament bàsic, essencial per a la vida. Així, l’electricitat va néixer a Espanya com un servei públic de titularitat privada i fortament regulat. Això equival a dir que calia que alguns inversors amb la butxaca molt fonda es fessin càrrec d’aixecar el sistema, mentre que l’Estat vetllaria perquè el seu enriquiment (raonable) no suposés una càrrega excessiva per a tu, consumidor. L’oligopoli va partir de l’arrel mateixa del sistema elèctric i amb permís de l’Estat. ¿I com t’ha defensat aquest estat mentre el sistema s’aixecava?

Al principi, no pas malament del tot. Calia no deixar a ningú fora del subministrament, encara que visqués en zones on no surt a compte portar-hi la línia elèctrica. Per això transport i distribució són la part més regulada del sistema, i està força ben coberta, afortunat consumidor. Pel mateix argument, l’Estat va entrar a regular també el preu de l’electricitat, i per això ara parlem de tarifa elèctrica i no de preu. La tarifa és única per a tots els consumidors independentment de la dificultat del subministrament. Vet aquí un altre argument per als convençuts del monopoli natural: si tots paguem el mateix per un kWh d’energia, i per la seva naturalesa tots els kWh ens fan exactament el mateix servei, és complicat imaginar un escenari amb competència real. Què ens pot oferir una empresa que no ens ho ofereixi una altra?

Als anys noranta, però, la Unió Europea va decidir que no era eficaç tenir el mercat elèctric concentrat en tan poques mans i va encetar el procés de liberalització. Amb les xarxes elèctriques nacionals ja ben establertes, era el moment de separar les funcions del mercat elèctric: generació, distribució, transport, gestió i comercialització. Si cada funció la desenvolupen actors independents, finalment, podrà existir la competència entre generadors i també entre comercialitzadores, i així els preus haurien de baixar, tant a la banda de generació com de cara als consumidors finals. Ara oblida’t de les economies d’escala. Ara l’única cosa que podrà abaratir el preu de consum de l’energia és que generadors i comercialitzadors competeixin en el lliure mercat. Als britànics els ha anat la mar de bé.

Però al Regne d’Espanya devem estar fets d’una altra pasta. Els nostres ministres i diputats mantenen una relació complicada amb la liberalització. No es poden estar de fer lleis d’ajustament del mercat. I això, a priori, hauria d’anar a favor teu, sofert consumidor. Però ja sigui amb decisions que passen per ser “estratègiques de país”, però que a la pràctica acaben sent una mena de subvencions públiques a les elèctriques; ja sigui ficant cullerada en opes per veure si es fan perdonar els deutes del partit; ja sigui en subhastes elèctriques de fireta on els suposats competidors responen als mateixos interessos; tant la liberalització del mercat elèctric com la seva regulació en favor dels consumidors fan aigües per tot arreu.

El resultat de tot plegat és que el negoci de produir electricitat a Espanya s’ha convertit en un dels mecanismes més eficaços per traspassar diners dels ciutadans cap als mercats financers. Cada any les grans elèctriques del país fan beneficis abundants gràcies a una regulació estatal complexa i feta a pedaços que, en lloc de collar les empreses, sembla que els degui alguna cosa. Mentrestant, cada hivern hi ha consumidors que no poden pagar el cost de viure amb escalfor o amb llum a casa. Avui és clar que el que hauria d’haver estat l’objectiu de l’Estat, protegir-te, no ha reeixit com s’esperava. Un acaba per preguntar-se si tenim legisladors poc intel·ligents o, ben al contrari, massa intel·ligents, grans argumentadors al servei d’algun objectiu obscur.

Amic consumidor, si ets d’aquells que encara es poden pagar la factura de la llum sense recórrer a ajuts institucionals, no t’ho pensis i canvia de companyia. Busca’t una comercialitzadora que no traslladi els beneficis a accionistes de grans corporacions, que no formi part dels gats vells de l’electricitat, que aposti per les noves formes d’energia, perquè és la garantia que els guanys que s’endú no alimenten aquest mateix bucle extractiu. Busca-te’n una que repercuteixi amb baixades de preu per als seus clients la diferència entre la tarifa i el cost real de l’electricitat. Hi ha marge. Només existirà una veritable competència quan tu, consumidor, exigeixis un tractament just dels diners que traspasses al sistema elèctric. Vet aquí un dels pocs avantatges competitius que pots exigir als teus quilowatts. És difícil de creure que sigui l’Estat qui algun dia ens pugui treure de l’atzucac on ell mateix ens ha ficat. Una solució possible passa per tu: actua ara, informa’t i canvia de companyia.