Viure el present per sacrificar el futur
Aquests dies és habitual veure festes de tot tipus sota la premissa “Celebrem-ho ara mentre no estem confinats, que d’aquí unes setmanes...”, festes en cases privades de 20 o 30 persones, festes en patis comunitaris, i on posteriorment s’hi troba algun contagi. La imprudència en certs sectors de la població és flagrant, i a les autoritats se'ls fa molt difícil poder controlar aquestes concentracions en espais privats. Sembla que a banda d’una crisi sanitària també ens trobem davant d’una crisi de sentit comú.
Ara bé, són precisament aquests sectors imprudents els que estan posant en risc alguna cosa més que la seva salut, i per tal de viure el moment són capaços de sacrificar el seu futur, i el de tots. Per què? La pandèmia, segons dades del Banc Mundial, farà entrar en recessió el 93% de les economies del planeta. És cert que sempre hi ha països en recessió, però per fer-nos una idea de la magnitud d’aquesta xifra, la crisi del 2008-2009 va fer entrar en recessió el 61% d’economies del planeta, i mai, des del 1871, aquesta dada havia sigut tan elevada. Evidentment calen mesures contundents i intentar no castigar en excés l’economia, però ja comencem a tenir dades per calibrar la magnitud de la pandèmia.
L'FMI presenta en el seu informe d’octubre dades preocupants sobre la recuperació econòmica després de la pandèmia, i sense comptar la Xina, el PIB mundial el 2021 estarà només un 0,6% per sobre del que hi havia el 2019 i, cosa encara pitjor, la pandèmia eliminarà el progrés en matèria de reducció de pobresa i desigualtats de tota la dècada dels anys 90. Són projeccions, però no preveuen l’empitjorament de l’escenari de la pandèmia. Aquest 2020 pràcticament 100 milions de persones podrien caure per sota del llindar de la pobresa, cosa que es traduirà en menys base tributària i, per tant, més tensions en el deute públic.
El tancament d’escoles i universitats no afavorirà l’acumulació de capital humà, però encara és aviat per calcular-ne l’impacte. L’atur, en el millor dels casos, el trobarem per damunt del 20% i, segons l'FMI, no recuperarem el nivell d’atur del 2019 fins al 2025. Per tant, abans de celebrar, de fer festes multitudinàries i altres imprudències, tinguem en compte que si no som capaços de frenar la pandèmia potser la manca de sentit comú arribarà a precaritzar o retardar l’entrada al món laboral de les joves generacions que estan avui patint la pandèmia. No visquem el present per sacrificar el futur.