Progrés, tecnologia i humanisme

PAU BARRENA / AFP
i Joan Majó
24/12/2020
4 min

Amb aquest títol vaig presentar el meu “treball de torn” a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, ara fa vuit dies. Vaig preparar, per llegir-los al final, dotze punts que sintetitzaven, en forma molt simplificada, tot el que havia dit; però la manca de temps no va permetre llegir-los. Amb gust els reprodueixo, per si a algú li poden ser útils.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

1. El progrés de la humanitat té un component de benestar material, un altre de pau anímica i un tercer de caràcter col·lectiu i social; si no hi són tots tres, no és un progrés real. Un progrés individual, però amb un retrocés en el conjunt social, és un engany.

2. La tecnologia és un motor imprescindible de progrés; és una eina de gran valor per ajudar les persones a fer millor i amb menys esforç moltes coses, i a fer-ne algunes que abans no podien fer. Però té dos perills: la tecnologia pot ser utilitzada per a finalitats no acceptables, i pot ser l’origen de noves desigualtats.

3. L’humanisme situa la persona al centre de tots els objectius. Alguns dels seus trets més importants són la llibertat, l’autonomia, la responsabilitat, la tolerància, la capacitat de col·laboració i l’empatia personal. Tot això ajuda al progrés.

4. El lema modernista “Llibertat, igualtat i fraternitat” segueix sent vàlid, però cal adaptar-lo a la present etapa de l'evolució humana, expressant-lo amb noves paraules: “Drets personals, equitat i solidaritat”.

5. Per permetre la convivència, la llibertat d’un no pot perjudicar la dels altres, i per tant s’ha d’acceptar que han d’existir límits a l’actuació personal. Els límits venen fixats tant per la pròpia responsabilitat com per una regulació social i política. L’absència de límits podria convertir les societats humanes en selvàtiques, i l’excés de límits en dictadures absolutes. La llibertat econòmica i el funcionament del mercat han de ser compatibles amb l’equitat; això exigeix un mercat adequadament regulat, la igualtat d’oportunitats per a tothom i una redistribució fiscal important.

6. El model de consum que actualment tenim uns dos o tres mil milions de persones és impensable d’estendre a set o nou mil milions. La sostenibilitat és una paraula que cal afegir a les tres del títol, i obliga a canviar el model. Si el canvi es fa utilitzant adequadament les tecnologies que actualment tenim, el necessari decreixement en la utilització de recursos naturals no exigirà una reducció important dels nivells de benestar. Cal també acceptar passar d’un model industrial basat en la propietat d’eines materials a un altre basat en l’accés a serveis i en una llarga reutilització de les eines materials. Fora l’obsolescència programada.

7. S’ha de revisar i modificar l'actual globalització, perquè la desregulació que s’ha permès en el mercat global ha suposat un augment tan gran del poder financer que està imposant la seva llei per sobre dels poders polítics democràtics. Cal un canvi molt seriós sobre qui mana al món.

8. La transició digital farà innecessaris moltes de les feines actuals i en crearà altres de noves. Això té tres efectes importants: hem d’adaptar els sistemes d’aprenentatge a les noves exigències, hem de plantejar seriosament la possibilitat de disminució de la necessitat de treball humà retribuït, i hem de preparar l’existència de nous ingressos o rendes que no estiguin lligades al treball.

9. Quan la tecnologia entra amb força en el món de l’activitat intel·lectual comença a apropar-se a la frontera entre persones i objectes intel·ligents. Cal ser molt prudents en les definicions d’aquestes paraules, ja que en molts casos la intel·ligència dels objectes és més aparent que real. Hauríem de parlar de conceptes com consciència, aprenentatge i empatia.

10. Una de les dimensions més afectades per aquest progrés és la privacitat personal. Cal regular la seva invasió i el seu ús tenint molt clar quines penetracions en aquesta privacitat poden ser positives per al conjunt de la societat, i quines no es poden admetre i encara menys permetre que quedin al servei de poders econòmics o polítics. Cal un procés personal de conscienciació, ja que molt sovint aquesta invasió no només és permesa inconscientment pels seus propietaris, sinó que és buscada il·lusionadament desconeixent les seves conseqüències.

11. S’han de posar alguns límits a la llibertat d’expressió que existeix a les xarxes, ja que, tenint en compte la facilitat de difusió i de manipulació o falsejament de les informacions que permeten aquestes tecnologies, poden tenir efectes impensats i no desitjats. Igual que existeix en el món no digital, ha d’existir una obligació de rectificació, s’ha de poder exigir responsabilitats a les plataformes que difonen, i s’ha d’establir un dret individual sobre la utilització de les dades personals. La regulació, amb caràcter global, d’aquest nou sector és d’una urgència immediata.

12. La democràcia representativa en la qual vivim, ja fa temps, una part important dels humans està fonamentada en la participació directa en les decisions o indirecta a través de l’elecció dels governants. És clar que tant un cas com l’altre suposen una participació informada. Si les decisions es prenen a partir d’informacions falses o manipulades, el sistema no funciona bé i cal revisar-lo.

stats